dissabte, 18 d’agost de 2012

Escalfant motors per a la propera temporada


El proper 26 de setembre farem la segona sessió de Lectures al Jardí. Aquest cop, a més de la valuosa col·laboració de la residència internacional d'artistes Jiwar, comptarem amb el recolzament de la botiga Olokuti i, excel·lent notícia, de la Escola d'Escriptura de l'Ateneu, una de les més grans del món! Animeu-vos i feu-nos arribar fragments de les novel·les que estigueu escrivint en català, castellà o anglès (d'unes 3.000 paraules) si voleu participar a la propera sessió. Però abans d'això, i per tal de que veieu la dinàmica de les nostres sessions, us volem fer un petit resum de la primera de totes, que va tenir lloc a finals de juny. 

Estem molt satisfets dels resultats d'aquesta sessió inaugural. El nivell dels textos presentats va ser molt alt i el posterior debat amb el públic molt enriquidor, tant que al final se'ns va fer tardíssim xerrant al jardí. Hi va haver intercanvi de telèfons i la promesa de futures trobades.



En primer lloc va llegir la Rosa Sala Rose un fragment de Ngomo, una novel·la històrica amb diferents escenaris i que s'inicia a la Viena del segle XVIII. El fragment de la Rosa estava molt ben triat, era una escena tancada amb un inici i final concrets. El públic posteriorment va preguntar a l'autora, més coneguda pels seus assajos, sobre la veracitat del fragment, cóm havia descobert els episodis reals que li han inspirat la història de la novel·la i els seus mètodes d'investigació per arribar a les fonts originals. Això ens va portar, entre d'altres coses, als viatges de la Rosa pels arxius de París o al museu on va arribar a tenir literalment a les seves mans el crani original del protagonista de la novel·la. També es va parlar de les dificultats de passar d'un gènere com l'assaig a la llibertat de la ficció novel·lística.

La segona lectora va ser la Miranda Train, que va llegir en anglés un fragment de la seva novel·la Wind. Ja a la lectura vam intuir el que desprès confimariem xerrant amb l'autora: els paral·lelismes entre la vida de la protagonista i la de la Miranda. El que a primera vista seria una cosa habitual a l'escriptura d'una novel·la (el paral·lelisme entre vida i obra) té en aquest cas un caire especial perquè per algun proces "màgic" que sorprèn fins i tot a la pròpia autora, però que sembla ser un fet frequent als processos de creació,  és la seva vida la que de casualitat en casualitat acaba per assemblar-se a la vida de la protagonista. Vam descobrir cóm la Miranda també té una mica d'aventurera, al igual que la protagonista de Wind, i cóm la seva estada en diferents residències d'artistes s'ha convertit també en un viatge existencial.

En darrer lloc va llegir l'Helena Cuesta un fragment de la seva novel·la Emma. Si el text de la Rosa el podríem resumir com a altament literari i el de la Miranda atrapava amb les seves paraules (la seva prosa és tant envol-vent com la vegetació que descrivia) potser el que més caracteritzaria el fragment de l'Helena és el seu agut sentit de la ironia. El públic va riure moltíssim amb la seva descripció d'una sessió de meditació i la activitat paral·lela de l'Helena com a contacontes profesional es va fer palesa ben ràpidament, tant per la estructura de petit conte del fragment escollit com per la seva lectura teatralitzada. Això va portar al públic a plantejar-li si es tractava d'un conte dins de la novel·la, si tota la novel·la tenia aquest tipus d'escriptura o si era un cas excepcional, etc. També es van formular algunes preguntes sobre què tenia de biogràfica aquesta sessió de meditació que descrivia amb tanta perícia literària i amb tant sentit de l'humor.



L'objectiu de la primera sessió es va assolir amb escreix: els autors van tenir la oportunitat de veure quina rebuda tenia la seva obra en un moment en el que encara es troben inmersos en el seu procés de creació i els espectadors van poder formular totes les preguntes que moltes vegades voldríem fer-li a l'autor quan estem llegint un llibre.

Esperem els vostres fragments per la propera lectura! Segur que serà tan enriquidora com la primera. Ah, i no oblideu seguir-nos al Facebook i al Twitter...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada