dilluns, 28 d’octubre del 2013

Elisenda Solsona

La tercera autora que ens acompanyarà el 30 d'octubre a les 19h a la Biblioteca Francesca Bonnemaison és l 'Elisenda Solsona Margarit. 

Elisenda Solsona és  llicenciada en Humanitats i en Comunicació Audiovisual i ha realitzat un Màster de Guió a la Universitat Autònoma de Barcelona. Escriptora de relats, ha obtingut diverses mencions i fa poc mesos va guanyar el 1er concurs de relats Joan BlanquesActualment, compagina la docència amb l’assistència als cursos de l’Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Barcelona i l'escriptura de la seva primera novel·la, El plor de les girafes, de la qual ens llegirà un fragment dimecres. Podeu seguir-la a través del seu compte de twitter o el seu blog de relats


Elisenda Solsona
Un divendres de febrer. Les dotze de la nit. Una pluja fina i constant mulla els carrers de la ciutat. La Cèlia està corrent nerviosa i feliç perquè la Júlia, quatre carrers per sobre, l’està esperant. Per fi han decidit que volen començar una nova vida una a costat de l'altra. Segons abans de fondre’s en una abraçada, la Cèlia creua el carrer i un cotxe que va massa de pressa l’atropella.

El Plor de les girafes, a través de diferents narradors, ens explica una història d’amor entre dues dones que es coneixen durant la infància i que un seguit de casualitats les va unint i separant al llarg de la vida. Quan es coneixen, la Júlia és una nena introvertida, fràgil i malaltissa, la Cèlia és oberta, forta i espontània. 

Tot i tenir caràcters oposats es va forjant entre elles un lligam molt fort. Durant l’adolescència, just quan la Júlia comença a assumir que està enamorada de la Cèlia i decideix tirar endavant la seva relació, un seguit d’esdeveniments connectats entre ells les separa. La Júlia recau en una malaltia i la Cèlia, juntament amb la seva mare, ha de marxar a viure lluny. 

Vint anys després i havent viatjat molt, la Cèlia, gràcies a una oferta d’una persona molt especial, retorna a Barcelona i el destí col·loca a les protagonistes molt més a prop del que mai es podrien haver imaginat i, sense elles ser-ne conscients, durant uns mesos, el lligam que les unia es va potenciant.

Unirà el destí finalment a aquestes dues dones o les separarà per sempre? Potser dimecres ho sabrem de mà de l'Elisenda Solsona. Us hi esperem! 

dissabte, 26 d’octubre del 2013

José Ignacio García Martín

Avui ens agradaria presentar-vos a José Ignacio García Martín, el segon dels autors convidats a llegir un fragment de la novel·la que estan escrivint en la propera sessió de Lectures al Jardí (dimecres 30 d'octubre a les 19h a la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona).

José Ignacio és el més experimentat dels tres autors que llegiran el dimecres. Ha publicat ja tres novel·les La vida privada de DiosBolero envenenado i El fantasma de Buravia, a més a més dels llibres de relats Pantanos de la cordura i En3lazados (coescrit amb Ana Marín i Dolores Ferrer). També ha participat en vàries antologies de relats i ha col·laborat com a crític de cinema a la ràdio. José Ignacio García Martín imparteix també classes a l'escola literària  Aula de Escritores. Si voleu conèixer una mica més a José Ignacio podeu seguir-lo a través del seu blog literariblog personal o el seu compta de Facebook

José Ignacio García Martín


José Ignacio ens llegirà un fragment de Palabras sin dueño, la novel·la en la qual està treballant actualment. Aquí teniu un resum de l'argument: Després d'enviduar, David decideix tornar al seu país, al mateix barri que va abandonar trenta anys enrere per culpa d'una tragèdia personal. No queda per allí cap dels seus vells amics, però aconseguirà contactar amb el matrimoni format per Beatriz i Roberto, fill d'un antic company de treball. La parella organitza un dinar a casa seva per provocar el retrobament de David amb el pare de Roberto, però no informa d'això a cap de les dues parts perquè sigui una sorpresa. El dia del dinar, els pares de Roberto s'estranyen en veure un plat més en la taula, però no sabran a qui va destinat fins que, transcorregudes tres hores sense que el David es presenti, Roberto i Beatriz els revelen la identitat del comensal absent. Això provocarà en els pares de Roberto una reacció inesperada, una inquietud exagerada i propera al pànic. Qui és David? Per què ha tornat? Què s'amaga després de la seva història i el seu retorn? 

Ho sabrem el dimecres a Lectures al Jardí? Haureu de venir per saber-ho. Us hi esperem!

dijous, 24 d’octubre del 2013

Maria Escalas

Ens agrada presentar-vos als autors que llegiran a Lectures al Jardí d'un a un, dedicar-lis una entrada al blog per tal que quan vingueu a la lectura ja els coneixeu una mica més, tant a ells com a la novel·la de la qual us llegiran un fragment.


Avui us volem presentar al primer dels tres autors que estaran amb nosaltres el dia 30 d'octubre a les 19h a la  sala d'actes de la Biblioteca Bonnemaison: Maria Escalas.

Maria Escalas
La mallorquina Maria Escalas és músic de professió, i combina la docència amb concerts amb diverses formacions. La seva segona passió és l'escriptura i al 2011 l’editorial CPL va publicar un recull d’articles del seu blog d'opinió, amb el títol Super-vivències quotidianes, actualment està escrivint la seva primera novel·la, de qual ens llegirà un fragment, Abans que el teu record torni cendra. També la podeu seguir a través del seu perfil de Facebook.

El protagonista d' Abans que el teu record torni cendra és en Damià, que a l’any 1898, ha de deixar el seminari per anar a la guerra de Filipines, per eixugar un deute de joc del seu pare. A la guerra moltes de les veritats que ell creia absolutes es tornen relatives: des de la seva idea de pàtria fins a la seva vocació. S'enamorarà i matarà un noi. Els remordiments per ambdues coses, així com el record d’un amic que va morir allà, l'acompanyaran la resta de la seva vida, i condicionaran els seus actes posteriors.


Tornant de la guerra, s'ordenarà capellà i reprendrà el contacte amb en Llorenç, amic d'infància i fill del jugador que va guanyar a son pare, i que és, per tant, la persona a qui ell va substituir a la guerra. En Llorenç ha deixat embarassada una noia del poble i no se’n fa responsable, fins i tot es nega a pagar les despeses de l’enterrament quan la filla mor. Això fa que la confrontació entre en Damià i en Llorenç arribi a un punt insostenible.

L’adveniment de la guerra civil, amb l’esquema de bons i dolents, que en Damià es nega a seguir, capgirarà totes les coses. A poc a poc s’anirà desvetllant els perquès, en un entorn de la Mallorca rural amb tots els personatges i situacions que hi conviuen: La neboda d’en Damià, les monges del poble, l’alcalde republicà, els pagesos humils, els falangistes, el cacic... En aquesta novel·la s’aborden la dificultat de perdonar, el dol pel que no ha pogut ser, les ferides encara obertes que la vida quotidiana no aconsegueix tancar, i la fidelitat als amors perduts.



dimarts, 22 d’octubre del 2013

Els primers autors de la temporada

Ja hem triat als tres autors que vindran a llegir un fragment de l'obra que estàs escrivint i debatran amb el públic, el proper 30 d'octubre a les 19h a la sala d'actes de la Biblioteca Bonnemasion (Sant Pere més Baix, 7, Barcelona). No ha estat gens fàcil, perquè hem rebut un bon nombre de fragments, i des d'aquí us volem agrair la confiança a tots els autors que ens heu contactat.

Avui us presentem als autors de la sessió, però al llarg d'aquests dies els anireu coneixent amb més detall.

Elisenda Solsona, José Ignacio García Martín i Maria Escalas
  •  María Escalas llegirà un fragment d' Abans que el teu record torni cendra
  • José Ignacio García Martín lllegirà un fragment de Palabras sin dueño
  • Elisenda Solsona llegirà un fragment d' El plor de les girafes

Aquests tres autors, juntament amb els que participin en les següents lectures de la temporada, seran els primers que optin al Premi al fragment més prometedor de Lectures al Jardí (amb la col·laboració de Factoria de Lletres).

Ja sabeu, si voleu saber una mica més sobre ells haureu de seguir-nos aquesta setmana.

I, recordeu: el 30 d'octubre a les 19h us esperem a la sala d'actes de la Biblioteca Bonnemasion. No hi falteu!




dijous, 3 d’octubre del 2013

L'escriptor desconcertat: el nou paper de l'autor

Imatge d'un petit autor desconcertat
Com molts de vosaltres sabeu, Lectures al Jardí va complir no fa gaire el seu primer any de vida i, com passa amb moltes iniciatives, una activitat que va néixer per a recolzar als autors que es troben en el procés de creació d'una novel·la ens ha acabat aportant moltíssimes coses als implicats, principalment a mi que, com a coordinadora, sóc la que més temps dedico a aquesta activitat. 

Per això m'agradaria iniciar una sèrie de posts escrits en primera persona sobre el que he anat observant a llarg d'aquest any. Entrades en les quals aniré tractant temes que poden ser d'utilitat per a tots aquells que voleu "sobreviure" escrivint. Per sobreviure, per suposat, no em refereixo a supervivència econòmica (es suposa que aquest no és un blog d'humor, a tot estirar ens apropem subtilment a la ironia), sinó a la nua i crua supervivència en el món del llibre. 

Aquesta primera entrada  la voldria dedicar al que jo anomeno l'escriptor desconcertat. És un fenòmen que he anat observant arran de la meva experiència a Lectures al Jardí, tant a les lectures com en els tallers o en les converses que he mantingut amb diferents autors amb els quals he anat contactant. L'escriptor desconcertat és aquell que "només" volia escriure una novel·la, el que tot sovint ha dedicat temps i diners a la formació en una escola d'escriptura per finalment ser conscient del nou panorama del llibre en el qual escriure bé és una conditio sine qua non, però no suficient. Ara l'escriptor ha d'interpretar un nou paper: el d'home orquestra. Autor, editor  i empresari, citant el  títol del llibre de Guy Kawasaki i Shawn Welch APE: Author, Publisher, Entrepreneur-How to Publish a Book.


El escritor como hombre orquesta
Els que d'una manera o una altra estem a les xarxes socials, escrivim blogs i seguim als referents sobre el tema de l'edició vivim en una mena de bombolla en la qual donem per suposat que la majoria dels escriptors tenen assumit que existeix un canvi de paradigma. Però són realment els escriptors conscients d'això?

Crec que no. Moltíssims autors per suposat sí que han fet aquest salt i han adoptat aquest nou paper, no hi ha més que seguir-los per les xarxes o llegir els seus blogs, però no penso que sigui una visió tan generalitzada com alguns puguin pensar. Molts escriptors coneixen la importància de les xarxes, dels blogs, de l'autoedició o de la seva presència pública, però fins que no tenen la seva obra enllestida o molt avançada no són conscients de tota la feina extra que encara els hi queda. 

A través de Lectures al Jardí he conegut autors que no estan a cap xarxa social, que no tenen cap blog en el qual simplement escriure sobre les lectures que els hi agraden, no tenen una imatge determinada sobre a quin lector s'adrecen, no saben com ha de ser una coberta si publiquen un ebook. Confien que la sort els acompanyi quan acabin la seva obra, encara que són conscients de la dificultat d'arribar al públic. De la dificultat sí, de les possibilitats que tenen a les seves mans per fer alguna cosa al respecte no i, si són conscients, la inversió de temps extra que suposa tot això no els hi compensa. 

Molts cops no es senten còmodes amb aquest paper multidisciplinar, i ho entenc. Treballar vuit hores, tenir una família i posar-se a escriure una novel·la a estones mortes ja em sembla dur. Però a sobre haver de saber de màrqueting, social media, formar-se, buscar una editorial en la qual autoeditarse, llegir un contracte atentament per tal d'evitar sorpreses amb la lletra petita és pràcticament una heroïcitat. Però no hi ha una altra opció, és el nou món que els ha tocat viure als autors. 

La part positiva? Aquells que realment volen que les seves obres arribin al públic tenen al seu abast una sèrie d'eines que fa tan sols uns anys eren impensables. En aquells moments, els meravellosos anys en els quals els escriptors només es dedicaven a les seves obres i la resta de la feina la feia l'editor, existien unes poques editorials que acceptaven o no el teu manuscrit i, si no l'acceptaven estaves mort com a autor. Ara, qui vulgui arribar al públic pot fer-ho, siguin 100 o 1.000 persones, però està en les seves mans. Aquesta és una de les coses que m'agradaria ajudar a fer veure als autors desconcertats que em trobo pel camí.