Twitter per a escriptors: quan menys és més

Abans de res una confessió: m'agrada moltíssim twitter. M'agrada per la seva immediatesa, per la possibilitat d'interactuar amb els altres i consulto el seu timeline sempre que puc, potser massa i tot. 

Sovint els autors em fan preguntes sobre la utilització de les xarxes socials en general i de twitter en particular. Jo sempre els hi dic el mateix: si no et sents còmode millor no ser-hi. 

Però si has decidit estar a twitter com a autor, promocionar des d'aquesta xarxa la teva obra i contactar amb el teu públic i altres autors, aquí van algunes indicacions que et poden ser d'utilitat. 

• Si encara no tens compte de twitter i has de crear un compte nou fes-ho millor amb el teu nom. Comença a treballar així en la teva pròpia imatge de marca. 
  
  
• La biografia del perfil és important: deixa clar qui ets per tal que la gent et pugui situar bé. No deixis d'incloure a la descripció l'enllaç amb el teu blog o web.

• No oblidis posar el teu compte de twitter i corresponent enllaç en qualsevol perfil web: blog, signatura digital, resta de xarxes socials, etc.
  
•  Pensa què interessa als lectors dels teus tweets. Estudia el seu perfil (o el perfil ideal de  qui t'agradaria adreçar-te) i sigues empàtic.
  
• No només és important el què escrius, també com ho escrius. Utilitza bé el llenguatge, sigues enginyós, escriu tweets que engresquin al lector a obrir el link. Al cap i a la fi, ets escriptor!
  
  
• Escriu tweet de menys de 140 caracters per tal que et puguin citar i afegir un comentari. Els tweets que inclouen un comentari sempre donen més credibilitat que simplement clicar retweet. 

• Crea twitts amb contingut rellevant. Comparteix blogs que et semblin interessants, convocatòries per a concursos, noves eines pels escriptors, consells. No hi ha res més cansat que un autor a twitter promocionant sense parar el seu llibre com si fos l'única cosa que pot interessar als seus seguidors. Amb el clàssic "yo, mi, me conmigo" només aconseguiràs que et deixin de seguir.
  
• Twitter pot ser una font valuosíssima d'informació i d'inspiració. Informació sobre novetats del sector, actes en els quals potser t'interessa participar, idees que fan servir altres autors per promocionar la seva obra, etc.
  
  

• Interactua amb els teus seguidors (sobretot amb ells), amb la gent que t'interessa i amb els companys de professió. Si veus que un altre autor acaba de publicar la seva novel·la no perdis l'oportunitat de felicitar-lo: twitter és una xarxa social, no un monòleg. 
  
  
• Agraeix els retweets, els comentaris, que et segueixin. Això últim ho pots fer a través d'auto DM, amb els que, de pas, pots promocionar la teva pàgina de Facebook,el teu blog o la teva darrera novel·la. 
  
  
• Fes servir hastags. T'ajudaran a donar destacar aquelles paraules que consideris rellevants i ajudaran a localitzar el teu tweet. Sempre que puguis, posa'ls en el mateix text del tweet, així estalvies espai.

• Repeteix els teus tweets en diferents moments. Si estàs difonen un contingut interessant és molt difícil que arribi a tots els teus seguidors si només el publiques un dilluns a les 11 del matí.
   
• Per què no recuperar post del passat? Twitter és una eina perfecta per fer-ho. Molts continguts del teu blog poden ser absolutament vigents passat un temps. 

• Desvirtualitza tant com puguis. Segurament hi haurà molta gent que t'interessi a la teva mateixa ciutat. No deixis d'anar als actes públics que es fan, o simplement proposa una trobada. Això que les xarxes aïllant no és ni molt menys cert. En l'any i mig de vida de LaJ he conegut més gent que als darrers 5 anys, i a la majoria gràcies a twitter.
  
• Una darrera indicació: no et deixis segrestar per l'hipnòtic timeline de twitter. Recorda que et cal aquest temps per escriure la teva novel·la. 

Vols saber com fan sevir twitter altres escriptors? En aquest enllaç trobaràs 100 perfils d'escriptors espanyols. Qui saps si algun dia estaràs en un llistat similar!

José Ignacio García Martín

Avui ens agradaria presentar-vos a José Ignacio García Martín, el segon dels autors convidats a llegir un fragment de la novel·la que estan escrivint en la propera sessió de Lectures al Jardí (dimecres 30 d'octubre a les 19h a la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona).

José Ignacio és el més experimentat dels tres autors que llegiran el dimecres. Ha publicat ja tres novel·les La vida privada de Dios, Bolero envenenado i El fantasma de Buravia, a més a més dels llibres de relats Pantanos de la cordura i En3lazados (coescrit amb Ana Marín i Dolores Ferrer). També ha participat en vàries antologies de relats i ha col·laborat com a crític de cinema a la ràdio. José Ignacio García Martín imparteix també classes a l'escola literària  Aula de Escritores. Si voleu conèixer una mica més a José Ignacio podeu seguir-lo a través del seu blog literari, blog personal o el seu compta de Facebook. 

José Ignacio García Martín

José Ignacio ens llegirà un fragment de Palabras sin dueño, la novel·la en la qual està treballant actualment. Aquí teniu un resum de l'argument: Després d'enviduar, David decideix tornar al seu país, al mateix barri que va abandonar trenta anys enrere per culpa d'una tragèdia personal. No queda per allí cap dels seus vells amics, però aconseguirà contactar amb el matrimoni format per Beatriz i Roberto, fill d'un antic company de treball. La parella organitza un dinar a casa seva per provocar el retrobament de David amb el pare de Roberto, però no informa d'això a cap de les dues parts perquè sigui una sorpresa. El dia del dinar, els pares de Roberto s'estranyen en veure un plat més en la taula, però no sabran a qui va destinat fins que, transcorregudes tres hores sense que el David es presenti, Roberto i Beatriz els revelen la identitat del comensal absent. Això provocarà en els pares de Roberto una reacció inesperada, una inquietud exagerada i propera al pànic. Qui és David? Per què ha tornat? Què s'amaga després de la seva història i el seu retorn? 

Ho sabrem el dimecres a Lectures al Jardí? Haureu de venir per saber-ho. Us hi esperem!

La nostra lectura al jardí

El dia 10 vam tornar al jardí de  Jiwar, el lloc on es van iniciar les nostres lectures. Allà ens va rebre i ens va ajudar en tot la Mireia Estrada, directora de Jiwar, a la que des d'aquí volem agrair públicament la seva col·laboració. 

Una mica abans de la lectura van arribar els nostres autors Laia Vilaseca i Francesc Oliva i pocs minuts després va començar l'acte pròpiament dit.

Iniciem la sessió

Com els textos de la Laia i el Francesc tindreu l'oportunitat de sentir-los en breu a través del nostre canal d' ivox i podreu veure com presenten les seves obres a través de YouTube, us farem aquí un petit resum de com va transcórrer el debat posterior a les lectures. 

Una de les primeres qüestions plantejava la feina de l'estructura de la novel·la. La Laia és la que compta amb més experiència i aquesta mateixa experiència l'ha portat a valorar la necessitat de tenir una armadura per a La noia del vestit blau abans de posar-se a desenvolupar la narració. Aquesta armadura o escaleta incorpora totes les escenes importants i un cop traçat el camí és el moment de deixar-se perdre's per les subtrames de la novel·la, d'escriure sense saber què ens trobarem pel camí però amb el rumb fix fins al final, després ja hi  haurà temps de tornar sobre les passes per acabar de perfilar les escenes. A aquest mètode va arribar després de la feina en una primera novel·la d'aprenentatge a la que es va enfrontar sense aquestes eines d'escriptora.

D'esquerra a dreta Rosa Mena, Francesc Oliva i Laia Vilaseca

El Francesc Oliva va desenvolupar una interessant teoria sobre l'escriptura i sobre la diferència entre nove·la i conte. El conte s'assembla a una perfecta estructura de rellotgeria, però sense l'alè llarg de la novel·la, més propici per l'aprenentatge de l'escriptor amb necessitat d'acumular experiència i kilòmetres de fulls gargotejats; al cap i a la fi "a escriure se n'aprèn escrivint" i això és el que porta fent durant els darrers anys amb la novel·la de la qual ens va llegir un fragment: Desayuno sobre la hierba. Al final d'aquesta reflexió una confessió: si pogués escriuria més planer, però el que li diverteix són les trames i les subtrames, les frases subordinades i les construccions gramaticals arriscades. Això no evita que cada cop que rellegeix  la seva obra faci servir les tisores per a podar allò que considera més superflu, tot buscant un estil més auster. La Laia ho va corroborar, el més senzill és bell i, malgrat que sembli menys elaborat, arribar fins a un estil depurat és un dels grans esforços d'un escriptor: que els diàlegs sonin verídics és un dels reptes de la seva escriptura. 

El públic escolta amb atenció

Un altre assistent va preguntar als nostres escriptors pel procés de documentació a propòsit de l'ambientació de la novel·la d'en Francesc a la ciutat de Lisboa. La seva Lisboa és fruit dels seus viatges, però sobretot de la seva imaginació i és així que qui li adreça la pregunta li suggereix algun detall que hauria d'incorporar sobre els sons del tramvia lisboreta. Entre el nostre públic hi ha autèntics amants de la veracitat :) .

Una de les preguntes indagava sobre el to intimista de la novel·la de la Laia, malgrat ser una obra de gènere, i ella confessà que sí, que existeix una complicitat de l'autora amb uns llocs i una època que coneix bé. Aquest petit poble on es produeix l'acció fou també el poble en el qual va passar les seves vacances d'infantesa.

Una altra de les qüestions que els assistents tenia a veure amb els personatges, existeixen des d'un començament o van apareixent pel camí? Existeixen els principals, definits des de l'inici, encara que la novel·la és un ens viu que pot portar-los per camins molt diferents dels que havia previst l'autor. Existeixen els secundaris, el contrapès dels principals que apareixen i desapareixen segons les necessitats dels autors. 

Durant la lectura

Saben la Laia i el Francesc el final de les seves novel·les? Sí, evidentment, encara que com és lògic no se'ls hi va escapar ni una petita pista. En Francesc Oliva ens fa confessar que li cal saber com acabarà la història, malgrat que aquest final pugui canviar a mesura que avança la narració. La novel·la de la Laia Vilaseca és una novel·la de misteri, un gènere en la qual el final és una de les grans bases per guanyar-se al lector. El seu posicionament al respecte no és simplement estètic, sinó també ètic: li cal que, en un món com el nostre, al final els bons guanyin i els dolents perdin.... almenys a sobre el paper.


S'aprèn a escriure escrivint i sobretot llegint. Una de les curiositats dels assistents fou els models literaris dels dos autors. El Francesc va reconèixer la seva predilecció per autors com Juan Manuel de Prada, Pessoa o Saramago, malgrat que les frases llargues de l'autor, sense gairebé signes de puntuació, li han jugat més d'una mala passada quan ha intentat incorporar-les a la seva escriptura. A la Laia li han influït els clàssics del misteri com Conan Doyle, però també autors amb un estil més directe com Sue Grafton.

El públic escoltant al Francesc Oliva

Finalment es va establir un debat sobre la utilitat de les escoles d'escriptura. Laia, que va estudiar escriptura creativa en UCLA (Los Angeles, Califòrnia) , va reconèixer la seva utilitat, sobretot a l'hora d'atrevir-se a compartir històries pròpies, un repte per a persones introvertides com ella. Però la possibilitat de compartir el que més t'agrada amb aquells pels quals la literatura és també el més important és un incentiu prou potent per salvar qualsevol reticència. Des de Lectures al Jardí volem aprofitar l'oportunitat per felicitar a les escoles d'escriptura pel magnífic treball que estan fent.

Unes primeres gotes de pluja, que afortunadament van quedar en res, van posar punt final al debat. Ens esperaven unes ampolles de cava per brindar amb els amics.

Un moment per brindar després de la lectura i el debat

Gràcies a tots els que ens heu acompanyat al llarg d'aquest any, sigui a través de les xarxes socials, el nostre blog o assistint a les nostres lectures i tallers. Seguirem a les xarxes fins a finals de juliol, però auestt és l'últim post de la temporada.

Bon estiu! 

La nostra lectura preSantJordi

El proppassat dia 17 vam celebrar a la Biblioteca Bonnemaison la nostra sessió de Lectures al Jardí. Avançant-nos gairebé una setmana a Sant Jordi, els nostres autors Pep Gómez Arbona,  Ale Oseguera i Bettina Ruiz Spohr van llegir un fragment de les novel·les en les que estan treballant en aquests moments: La força del anhels, Pasaporte extranjero i El aprendiz de amante. 

Després de les lectures va arribar el moment del debat, que com ja va sent costum va comptar amb nombroses intervencions i va saber a poc.

Els assistents es van interessar pel procés de documentació de la novel·la, quelcom especialment important en l'obra de Pep Gómez Arbona, que situa l'acció de La força dels anhels a la Menorca del segle IX a.C. Segons l'autor la distància és un aliat, doncs el desconeixement d'aquella època fa que la imaginació pugui construir més lliurement. No obstant això, el coneixement del territori que descriu (en Pep és menorquí), així com alguns elements històrics que ha pogut documentar, com el caràcter de la religiositat o de l'arquitectura menorquina d'aquella època, ajuden a situar històricament la novel·la. Un recurs d'escriptor: la utilització de dos registres lingüístics diferenciats, un català culturitzant que fa servir el personatge del "Mestre" fenici i un altre més dialèctic, per la parla dels illencs. Un recurs interessant, però només a l'abast d'aquells escriptors que dominen la llengua amb la soltesa i solvència que va demostrar en Pep a la lectura.

Un dels assistents va preguntar a la Bettina el perquè del seu títol El aprendiz de amante. L'aprenent d'amant... de la vida, en una novel·la que descriu un viatge  -interior- d'iniciació del protagonista que, com tantes persones, en un moment de la seva existència haurà d'optar per seguir transitant el camí marcat o canviar la seva sort malgrat les incerteses. 

Un clàssic als debats de Lectures al Jardí és la curiositat dels futurs lectors pel procés de planificació de les novel·les. En aquests sessions els assistents tenen l'oportunitat de conèixer de primera mà com "es cuina" una obra literària i l'aprofiten. L'Ale Oseguera va començar pel personatge femení de la seva novel·la, va imaginar una història i només desprès va construir la bastida de l'obra, l'escaleta preceptiva per a no perdre's entre els paperets de colors (un per personatge) en els que apuntava elements de la novel·la segons se li anaven ocorrent i amb els que va arribar a empaperar la seva habitació. Inclús ens va portar una mostra i ens el va ensenyar, aquí els teniu:

Per en Pep Gómez Arbona el més complicat, al contrari que per la Bettina, és la idea principal. Un cop pensada i desenvolupada la història arriba el moment del muntatge, és a dir, d'organitzar els capítols per a que la història flueixi de manera creativa i mantingui  cert suspens que "enganxi" al lector. La construcció de l'escaleta, el "mal" necessari per  de tot novel·lista, és un moment del que Pep no en té masses bons records.  

Com entre el públic també hi ha molts novel·listes o futurs novel·listes, sorgeixen qüestions referents a com "vendre" la novel·la en el enrevessat món de l'edició. Com definir una obra per a que sigui accessible al públic? L'Ale reconeix que a ella, com escriptora, li cal un referent del món editorial que conegui les claus d'aquest mercat i que sàpiga dirigir la seva obra al seu potencial públic. Creu que la classificació de gèneres és important i que en el cas de la seva novel·la hauria d'adreçar-se al segment de lectors interessats en el thriller psicològic. La Bettina Ruiz Spohr defineix la seva  obra com una novel·la irònica i en Pep Gómez Arbona considera que trobarà als seus lectors entre els interessats per la novel·la històrica.

Aquesta pregunta porta a una altra de les que tot escriptor es planteja en un moment o un altre de la seva feina: per a qui escriuen? Bettina creu escriure per a un lector espontani, el que visita regularment una llibreria sense idees preconcebudes i que es deixa seduir per la lectura ràpida d'unes poques linies. La seva experiència com a contista ha estat essencial per a saber enganxar a aquest lector espontani que decideix en funció del començament d'una obra. L'Ale, degut a la temàtica de la seva novel·la, creu que pot interessar a un públic jove interessat a l'actualitat, doncs conté elements molt centrals a l'agenda pública actual, com els moviments antisistema. En Pep sap que la llengua que fa servir a la seva novel·la no és fàcil, per això creu que el seu lector potencial és un públic exigent, que està disposat a fer un esforç per apropar-se a una història.

 

No hi ha temps per a més. El vi i els aperitius esperen als assistents per a seguir la xerrada, ara ja més íntima, entre autors i futurs lectors de les seves novel·les. Fins la propera lectura! 

4a convocatòria de Lectures al Jardí: ens avancem a Sant Jordi

Encara estem al febrer, el darrer mes de l'hivern, però a Lectures al Jardí ja estem pensant en la primavera i hem decidit organitzar una nova lectura la setmana abans de Sant Jordi: el 17 d'abril a les 19h. Com el darrer cop, celebrarem la nostra sessió a la Biblioteca Bonnemaison (Sant Pere més Baix, 7), a qui donem les gràcies per tornar a recolzar la nostra iniciativa.

Esteu escrivint una novel·la? Voleu compartir la vostra feina amb nosaltres? Conversar amb altres dos autors que es troben en la vostra mateixa situació? Exposar-vos a les preguntes d'un públic que està interessat en saber com "es fa" una novel·la? En cas afirmatiu, envieu-nos un fragment (2.200 paraules) del que esteu escrivint, teniu fins el 17 de març per fer-ho. Ho podeu fer a través del nostre correu lecturesaljardi@yahoo.com. Com a les sessions anteriors, un comitè de lectura escollirà els tres fragments que consideri millors. 

Us animeu? Serà una manera molt especial de celebrar, encara que uns dies abans, una diada tant especial per a tots aquells que estimem la lectura com Sant Jordi: conversant amb aquells que potser són els protagonistes de properes festes dels llibres, qui sap si com autors ja reconeguts...

(www.sdespierto.es)

Aquí teniu una de les imatges de Sant Jordi més maques que coneixem, del pintor renaixentista Paolo Uccello. En teniu altres que os agradin tant o més? Doncs penjeu-les abans del 23 d'abril a la nostra pàgina de Facebook! 

Explicant-nos en imatges

Ens hem adonat que de vegades és difícil d'explicar què és Lectures al Jardí i què ens ha motivat a promoure aquesta iniciativa. I com que una imatge és millor que mil paraules, encara més si estan en moviment, hem preparat un breu vídeo explicatiu:

Esperem que us agradi i us vingui de gust compartir-lo amb totes aquelles persones interessades en l'escriptura i la lectura que conegueu a Barcelona i els voltants.