Avui us presentem al Francesc Oliva, que ens llegirà un fragment de la novel·la que està escrivint Desayuno sobre la hierba, el proper 10 de juliol a les 19h a la residència d'artistes Jiwar (jardins d'Olokuti, carrer d'Astúries, 36).
 |
| Le Déjeuner sur l'Herbe,Édouard Manet |
Francesc Oliva és llicenciat en Ciències Polítiques, però la seva activitat professional està més lligada als números. Ha fet diversos tallers
d’escriptura creativa i molts intents de posar-se a escriure seriosament les novel·les que tenia imaginades, però no ha estat fins ara que ha recuperat aquest projecte del passat amb la intenció de seguir pel camí de la literatura. El Francesc evoca la dita segons la qual "a escriure s'aprèn escrivint" i es pren la seva novel·la no solament com una via per a explicar una història, sinó també com una experiència d'aprenentatge. Serà molt interessant que comparteixi amb nosaltres com li està anant per aquest camí i què està aprenent.
 |
| Francesc Oliva |
Aquí teniu un resum de l'argument de Desayuno sobre la hierba: El Mario i la
Lola es coneixen en una festa a la que assisteix part de la classe benestant de la
societat i la política barcelonina i, malgrat no estan fets l’un per l’altre,
senten una curiositat mútua que els porta a citar-se d’amagat al cap d’uns
dies. La mort accidental d’ella en aquesta trobada fa que en Mario decideixi
fugir cap a Lisboa on, en la recerca d’alguna justificació creïble pel seu
viatge llampec, es converteix en l’involuntari i inesperat causant de la mort
d’un narcotraficant. Alhora causa, però també testimoni de l’assassinat, serà
ara ell qui es trobi en el punt de mira d’uns sicaris que no sembla que tinguin
la intenció de deixar la feina a mitges, de manera que el buscaran per tota la
ciutat. És aquí on el Mario, assistit pel Ricardo, un jubilat lisboeta, i amb uns amics d’allò més estrafolaris escampats per la ciutat,
anirà esquivant als assassins mentre refà la història i els misteris de Lola
en base a un secret que ella li va deixar com a llegat, a les converses amb el
Ricardo i a una pintura plena de senyals ocultes: l’Esmorzar sobre l’herba
de Manet.
Lisboa es presenta
com un escenari, una mera excusa, però acaba esdevenint el leitmotiv de
les recerques del misteri de la Lola, una metàfora d’allò que busquem i se’ns
escapa... de fet, Lisboa és quasi el personatge més important de la novel·la.
_01.jpg)
