Elisenda Solsona

La tercera autora que ens acompanyarà el 30 d'octubre a les 19h a la Biblioteca Francesca Bonnemaison és l 'Elisenda Solsona Margarit. 

Elisenda Solsona és  llicenciada en Humanitats i en Comunicació Audiovisual i ha realitzat un Màster de Guió a la Universitat Autònoma de Barcelona. Escriptora de relats, ha obtingut diverses mencions i fa poc mesos va guanyar el 1er concurs de relats Joan Blanques. Actualment, compagina la docència amb l’assistència als cursos de l’Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Barcelona i l'escriptura de la seva primera novel·la, El plor de les girafes, de la qual ens llegirà un fragment dimecres. Podeu seguir-la a través del seu compte de twitter o el seu blog de relats. 

Elisenda Solsona

Un divendres de febrer. Les dotze de la nit. Una pluja fina i constant mulla els carrers de la ciutat. La Cèlia està corrent nerviosa i feliç perquè la Júlia, quatre carrers per sobre, l’està esperant. Per fi han decidit que volen començar una nova vida una a costat de l'altra. Segons abans de fondre’s en una abraçada, la Cèlia creua el carrer i un cotxe que va massa de pressa l’atropella.

El Plor de les girafes, a través de diferents narradors, ens explica una història d’amor entre dues dones que es coneixen durant la infància i que un seguit de casualitats les va unint i separant al llarg de la vida. Quan es coneixen, la Júlia és una nena introvertida, fràgil i malaltissa, la Cèlia és oberta, forta i espontània. 

Tot i tenir caràcters oposats es va forjant entre elles un lligam molt fort. Durant l’adolescència, just quan la Júlia comença a assumir que està enamorada de la Cèlia i decideix tirar endavant la seva relació, un seguit d’esdeveniments connectats entre ells les separa. La Júlia recau en una malaltia i la Cèlia, juntament amb la seva mare, ha de marxar a viure lluny. 

Vint anys després i havent viatjat molt, la Cèlia, gràcies a una oferta d’una persona molt especial, retorna a Barcelona i el destí col·loca a les protagonistes molt més a prop del que mai es podrien haver imaginat i, sense elles ser-ne conscients, durant uns mesos, el lligam que les unia es va potenciant.

Unirà el destí finalment a aquestes dues dones o les separarà per sempre? Potser dimecres ho sabrem de mà de l'Elisenda Solsona. Us hi esperem! 

José Ignacio García Martín

Avui ens agradaria presentar-vos a José Ignacio García Martín, el segon dels autors convidats a llegir un fragment de la novel·la que estan escrivint en la propera sessió de Lectures al Jardí (dimecres 30 d'octubre a les 19h a la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona).

José Ignacio és el més experimentat dels tres autors que llegiran el dimecres. Ha publicat ja tres novel·les La vida privada de Dios, Bolero envenenado i El fantasma de Buravia, a més a més dels llibres de relats Pantanos de la cordura i En3lazados (coescrit amb Ana Marín i Dolores Ferrer). També ha participat en vàries antologies de relats i ha col·laborat com a crític de cinema a la ràdio. José Ignacio García Martín imparteix també classes a l'escola literària  Aula de Escritores. Si voleu conèixer una mica més a José Ignacio podeu seguir-lo a través del seu blog literari, blog personal o el seu compta de Facebook. 

José Ignacio García Martín

José Ignacio ens llegirà un fragment de Palabras sin dueño, la novel·la en la qual està treballant actualment. Aquí teniu un resum de l'argument: Després d'enviduar, David decideix tornar al seu país, al mateix barri que va abandonar trenta anys enrere per culpa d'una tragèdia personal. No queda per allí cap dels seus vells amics, però aconseguirà contactar amb el matrimoni format per Beatriz i Roberto, fill d'un antic company de treball. La parella organitza un dinar a casa seva per provocar el retrobament de David amb el pare de Roberto, però no informa d'això a cap de les dues parts perquè sigui una sorpresa. El dia del dinar, els pares de Roberto s'estranyen en veure un plat més en la taula, però no sabran a qui va destinat fins que, transcorregudes tres hores sense que el David es presenti, Roberto i Beatriz els revelen la identitat del comensal absent. Això provocarà en els pares de Roberto una reacció inesperada, una inquietud exagerada i propera al pànic. Qui és David? Per què ha tornat? Què s'amaga després de la seva història i el seu retorn? 

Ho sabrem el dimecres a Lectures al Jardí? Haureu de venir per saber-ho. Us hi esperem!

Maria Escalas

Ens agrada presentar-vos als autors que llegiran a Lectures al Jardí d'un a un, dedicar-lis una entrada al blog per tal que quan vingueu a la lectura ja els coneixeu una mica més, tant a ells com a la novel·la de la qual us llegiran un fragment.

Avui us volem presentar al primer dels tres autors que estaran amb nosaltres el dia 30 d'octubre a les 19h a la  sala d'actes de la Biblioteca Bonnemaison: Maria Escalas.

Maria Escalas

La mallorquina Maria Escalas és músic de professió, i combina la docència amb concerts amb diverses formacions. La seva segona passió és l'escriptura i al 2011 l’editorial CPL va publicar un recull d’articles del seu blog d'opinió, amb el títol Super-vivències quotidianes, actualment està escrivint la seva primera novel·la, de qual ens llegirà un fragment, Abans que el teu record torni cendra. També la podeu seguir a través del seu perfil de Facebook.

El protagonista d' Abans que el teu record torni cendra és en Damià, que a l’any 1898, ha de deixar el seminari per anar a la guerra de Filipines, per eixugar un deute de joc del seu pare. A la guerra moltes de les veritats que ell creia absolutes es tornen relatives: des de la seva idea de pàtria fins a la seva vocació. S'enamorarà i matarà un noi. Els remordiments per ambdues coses, així com el record d’un amic que va morir allà, l'acompanyaran la resta de la seva vida, i condicionaran els seus actes posteriors.

Tornant de la guerra, s'ordenarà capellà i reprendrà el contacte amb en Llorenç, amic d'infància i fill del jugador que va guanyar a son pare, i que és, per tant, la persona a qui ell va substituir a la guerra. En Llorenç ha deixat embarassada una noia del poble i no se’n fa responsable, fins i tot es nega a pagar les despeses de l’enterrament quan la filla mor. Això fa que la confrontació entre en Damià i en Llorenç arribi a un punt insostenible.

L’adveniment de la guerra civil, amb l’esquema de bons i dolents, que en Damià es nega a seguir, capgirarà totes les coses. A poc a poc s’anirà desvetllant els perquès, en un entorn de la Mallorca rural amb tots els personatges i situacions que hi conviuen: La neboda d’en Damià, les monges del poble, l’alcalde republicà, els pagesos humils, els falangistes, el cacic... En aquesta novel·la s’aborden la dificultat de perdonar, el dol pel que no ha pogut ser, les ferides encara obertes que la vida quotidiana no aconsegueix tancar, i la fidelitat als amors perduts.

L'escriptor desconcertat: el nou paper de l'autor

Imatge d'un petit autor desconcertat

Com molts de vosaltres sabeu, Lectures al Jardí va complir no fa gaire el seu primer any de vida i, com passa amb moltes iniciatives, una activitat que va néixer per a recolzar als autors que es troben en el procés de creació d'una novel·la ens ha acabat aportant moltíssimes coses als implicats, principalment a mi que, com a coordinadora, sóc la que més temps dedico a aquesta activitat. 

Per això m'agradaria iniciar una sèrie de posts escrits en primera persona sobre el que he anat observant a llarg d'aquest any. Entrades en les quals aniré tractant temes que poden ser d'utilitat per a tots aquells que voleu "sobreviure" escrivint. Per sobreviure, per suposat, no em refereixo a supervivència econòmica (es suposa que aquest no és un blog d'humor, a tot estirar ens apropem subtilment a la ironia), sinó a la nua i crua supervivència en el món del llibre. 

Aquesta primera entrada  la voldria dedicar al que jo anomeno l'escriptor desconcertat. És un fenòmen que he anat observant arran de la meva experiència a Lectures al Jardí, tant a les lectures com en els tallers o en les converses que he mantingut amb diferents autors amb els quals he anat contactant. L'escriptor desconcertat és aquell que "només" volia escriure una novel·la, el que tot sovint ha dedicat temps i diners a la formació en una escola d'escriptura per finalment ser conscient del nou panorama del llibre en el qual escriure bé és una conditio sine qua non, però no suficient. Ara l'escriptor ha d'interpretar un nou paper: el d'home orquestra. Autor, editor  i empresari, citant el  títol del llibre de Guy Kawasaki i Shawn Welch APE: Author, Publisher, Entrepreneur-How to Publish a Book.

El escritor como hombre orquesta

Els que d'una manera o una altra estem a les xarxes socials, escrivim blogs i seguim als referents sobre el tema de l'edició vivim en una mena de bombolla en la qual donem per suposat que la majoria dels escriptors tenen assumit que existeix un canvi de paradigma. Però són realment els escriptors conscients d'això?

Crec que no. Moltíssims autors per suposat sí que han fet aquest salt i han adoptat aquest nou paper, no hi ha més que seguir-los per les xarxes o llegir els seus blogs, però no penso que sigui una visió tan generalitzada com alguns puguin pensar. Molts escriptors coneixen la importància de les xarxes, dels blogs, de l'autoedició o de la seva presència pública, però fins que no tenen la seva obra enllestida o molt avançada no són conscients de tota la feina extra que encara els hi queda. 

A través de Lectures al Jardí he conegut autors que no estan a cap xarxa social, que no tenen cap blog en el qual simplement escriure sobre les lectures que els hi agraden, no tenen una imatge determinada sobre a quin lector s'adrecen, no saben com ha de ser una coberta si publiquen un ebook. Confien que la sort els acompanyi quan acabin la seva obra, encara que són conscients de la dificultat d'arribar al públic. De la dificultat sí, de les possibilitats que tenen a les seves mans per fer alguna cosa al respecte no i, si són conscients, la inversió de temps extra que suposa tot això no els hi compensa. 

Molts cops no es senten còmodes amb aquest paper multidisciplinar, i ho entenc. Treballar vuit hores, tenir una família i posar-se a escriure una novel·la a estones mortes ja em sembla dur. Però a sobre haver de saber de màrqueting, social media, formar-se, buscar una editorial en la qual autoeditarse, llegir un contracte atentament per tal d'evitar sorpreses amb la lletra petita és pràcticament una heroïcitat. Però no hi ha una altra opció, és el nou món que els ha tocat viure als autors. 

La part positiva? Aquells que realment volen que les seves obres arribin al públic tenen al seu abast una sèrie d'eines que fa tan sols uns anys eren impensables. En aquells moments, els meravellosos anys en els quals els escriptors només es dedicaven a les seves obres i la resta de la feina la feia l'editor, existien unes poques editorials que acceptaven o no el teu manuscrit i, si no l'acceptaven estaves mort com a autor. Ara, qui vulgui arribar al públic pot fer-ho, siguin 100 o 1.000 persones, però està en les seves mans. Aquesta és una de les coses que m'agradaria ajudar a fer veure als autors desconcertats que em trobo pel camí. 

La nostra lectura al jardí

El dia 10 vam tornar al jardí de  Jiwar, el lloc on es van iniciar les nostres lectures. Allà ens va rebre i ens va ajudar en tot la Mireia Estrada, directora de Jiwar, a la que des d'aquí volem agrair públicament la seva col·laboració. 

Una mica abans de la lectura van arribar els nostres autors Laia Vilaseca i Francesc Oliva i pocs minuts després va començar l'acte pròpiament dit.

Iniciem la sessió

Com els textos de la Laia i el Francesc tindreu l'oportunitat de sentir-los en breu a través del nostre canal d' ivox i podreu veure com presenten les seves obres a través de YouTube, us farem aquí un petit resum de com va transcórrer el debat posterior a les lectures. 

Una de les primeres qüestions plantejava la feina de l'estructura de la novel·la. La Laia és la que compta amb més experiència i aquesta mateixa experiència l'ha portat a valorar la necessitat de tenir una armadura per a La noia del vestit blau abans de posar-se a desenvolupar la narració. Aquesta armadura o escaleta incorpora totes les escenes importants i un cop traçat el camí és el moment de deixar-se perdre's per les subtrames de la novel·la, d'escriure sense saber què ens trobarem pel camí però amb el rumb fix fins al final, després ja hi  haurà temps de tornar sobre les passes per acabar de perfilar les escenes. A aquest mètode va arribar després de la feina en una primera novel·la d'aprenentatge a la que es va enfrontar sense aquestes eines d'escriptora.

D'esquerra a dreta Rosa Mena, Francesc Oliva i Laia Vilaseca

El Francesc Oliva va desenvolupar una interessant teoria sobre l'escriptura i sobre la diferència entre nove·la i conte. El conte s'assembla a una perfecta estructura de rellotgeria, però sense l'alè llarg de la novel·la, més propici per l'aprenentatge de l'escriptor amb necessitat d'acumular experiència i kilòmetres de fulls gargotejats; al cap i a la fi "a escriure se n'aprèn escrivint" i això és el que porta fent durant els darrers anys amb la novel·la de la qual ens va llegir un fragment: Desayuno sobre la hierba. Al final d'aquesta reflexió una confessió: si pogués escriuria més planer, però el que li diverteix són les trames i les subtrames, les frases subordinades i les construccions gramaticals arriscades. Això no evita que cada cop que rellegeix  la seva obra faci servir les tisores per a podar allò que considera més superflu, tot buscant un estil més auster. La Laia ho va corroborar, el més senzill és bell i, malgrat que sembli menys elaborat, arribar fins a un estil depurat és un dels grans esforços d'un escriptor: que els diàlegs sonin verídics és un dels reptes de la seva escriptura. 

El públic escolta amb atenció

Un altre assistent va preguntar als nostres escriptors pel procés de documentació a propòsit de l'ambientació de la novel·la d'en Francesc a la ciutat de Lisboa. La seva Lisboa és fruit dels seus viatges, però sobretot de la seva imaginació i és així que qui li adreça la pregunta li suggereix algun detall que hauria d'incorporar sobre els sons del tramvia lisboreta. Entre el nostre públic hi ha autèntics amants de la veracitat :) .

Una de les preguntes indagava sobre el to intimista de la novel·la de la Laia, malgrat ser una obra de gènere, i ella confessà que sí, que existeix una complicitat de l'autora amb uns llocs i una època que coneix bé. Aquest petit poble on es produeix l'acció fou també el poble en el qual va passar les seves vacances d'infantesa.

Una altra de les qüestions que els assistents tenia a veure amb els personatges, existeixen des d'un començament o van apareixent pel camí? Existeixen els principals, definits des de l'inici, encara que la novel·la és un ens viu que pot portar-los per camins molt diferents dels que havia previst l'autor. Existeixen els secundaris, el contrapès dels principals que apareixen i desapareixen segons les necessitats dels autors. 

Durant la lectura

Saben la Laia i el Francesc el final de les seves novel·les? Sí, evidentment, encara que com és lògic no se'ls hi va escapar ni una petita pista. En Francesc Oliva ens fa confessar que li cal saber com acabarà la història, malgrat que aquest final pugui canviar a mesura que avança la narració. La novel·la de la Laia Vilaseca és una novel·la de misteri, un gènere en la qual el final és una de les grans bases per guanyar-se al lector. El seu posicionament al respecte no és simplement estètic, sinó també ètic: li cal que, en un món com el nostre, al final els bons guanyin i els dolents perdin.... almenys a sobre el paper.


S'aprèn a escriure escrivint i sobretot llegint. Una de les curiositats dels assistents fou els models literaris dels dos autors. El Francesc va reconèixer la seva predilecció per autors com Juan Manuel de Prada, Pessoa o Saramago, malgrat que les frases llargues de l'autor, sense gairebé signes de puntuació, li han jugat més d'una mala passada quan ha intentat incorporar-les a la seva escriptura. A la Laia li han influït els clàssics del misteri com Conan Doyle, però també autors amb un estil més directe com Sue Grafton.

El públic escoltant al Francesc Oliva

Finalment es va establir un debat sobre la utilitat de les escoles d'escriptura. Laia, que va estudiar escriptura creativa en UCLA (Los Angeles, Califòrnia) , va reconèixer la seva utilitat, sobretot a l'hora d'atrevir-se a compartir històries pròpies, un repte per a persones introvertides com ella. Però la possibilitat de compartir el que més t'agrada amb aquells pels quals la literatura és també el més important és un incentiu prou potent per salvar qualsevol reticència. Des de Lectures al Jardí volem aprofitar l'oportunitat per felicitar a les escoles d'escriptura pel magnífic treball que estan fent.

Unes primeres gotes de pluja, que afortunadament van quedar en res, van posar punt final al debat. Ens esperaven unes ampolles de cava per brindar amb els amics.

Un moment per brindar després de la lectura i el debat

Gràcies a tots els que ens heu acompanyat al llarg d'aquest any, sigui a través de les xarxes socials, el nostre blog o assistint a les nostres lectures i tallers. Seguirem a les xarxes fins a finals de juliol, però auestt és l'últim post de la temporada.

Bon estiu! 

Francesc Oliva

Avui us presentem al Francesc Oliva, que ens llegirà un fragment de la novel·la que està escrivint Desayuno sobre la hierba, el proper 10 de juliol a les 19h a la residència d'artistes Jiwar (jardins d'Olokuti, carrer d'Astúries, 36).

Le Déjeuner sur l'Herbe,Édouard Manet 

Francesc Oliva és llicenciat en Ciències Polítiques, però la seva activitat professional està més lligada als números. Ha fet diversos tallers d’escriptura creativa i molts intents de posar-se a escriure seriosament les novel·les que tenia imaginades, però no ha estat fins ara que ha recuperat aquest projecte del passat amb la intenció de seguir pel camí de la literatura. El Francesc evoca la dita segons la qual "a escriure  s'aprèn escrivint" i es pren la seva novel·la no solament com una via per a explicar una història, sinó també com una experiència d'aprenentatge. Serà molt interessant que comparteixi amb nosaltres com li està anant per aquest camí i què està aprenent. 

Francesc Oliva

Aquí teniu un resum de l'argument de Desayuno sobre la hierba: El Mario i la Lola es coneixen en una festa a la que assisteix part de la classe benestant de la societat i la política barcelonina i, malgrat no estan fets l’un per l’altre, senten una curiositat mútua que els porta a citar-se d’amagat al cap d’uns dies. La mort accidental d’ella en aquesta trobada fa que en Mario decideixi fugir cap a Lisboa on, en la recerca d’alguna justificació creïble pel seu viatge llampec, es converteix en l’involuntari i inesperat causant de la mort d’un narcotraficant. Alhora causa, però també testimoni de l’assassinat, serà ara ell qui es trobi en el punt de mira d’uns sicaris que no sembla que tinguin la intenció de deixar la feina a mitges, de manera que el buscaran per tota la ciutat. És aquí on el Mario, assistit pel Ricardo, un jubilat lisboeta, i amb uns amics d’allò més estrafolaris escampats per la ciutat, anirà esquivant als assassins mentre refà la història i els misteris de Lola en base a un secret que ella li va deixar com a llegat, a les converses amb el Ricardo i a una pintura plena de senyals ocultes: l’Esmorzar sobre l’herba de Manet.

Lisboa es presenta com un escenari, una mera excusa, però acaba esdevenint el leitmotiv de les recerques del misteri de la Lola, una metàfora d’allò que busquem i se’ns escapa... de fet, Lisboa és quasi el personatge més important de la novel·la.

Lectura de 1er aniversari

El proper 10 de juliol a les 19h tindrà lloc una nova sessió de Lectures al Jardí. Per a nosaltres és una sessió molt especial perquè celebrem el nostre primer any de vida. En aquesta ocasió farem la lectura al jardí de la residència internacional d'artistes Jiwar, el fantàtic jardí al bellmig del barri de Gràcia on vam nèixer.  Seran unes veritables lectures al jardí. 

Per aquesta ocasió tant especial hem introduit un petit canvi: aquest cop llegiran dos autors en lloc dels tres habituals a les nostres sessions. Això ens donarà l'oportunitat d'allargar una mica el debat però, sobretot, ens permetrà tenir una estona per brindar amb vosaltres, saludar-vos personalment i agraïr-vos que ens hagueu acompanyat durant aquest temps. 

Avui  us presentem als autors que llegiran el dia 10, en breu us parlarem amb més detall d'ells i de les seves obres:

• Francesc Oliva llegirà un fragment de Desayuno sobre la hierba
• Laia Vilaseca llegirà un fragment de La noia del vestit blau

Francesc Oliva i Laia Vilaseca

Al llarg d'aquesta setmana més informació. De moment apunteu a l'agenda: 10 de juliol a les 19h a Jiwar (c. d'Astúries, 36, 08012 Barcelona)

Nova convocatòria: tornem al jardí

Al juny farà un any que va néixer tímidament Lectures al Jardí. Un any en el que hem anat creixent i les lectures que pensavem fer només durant l'estiu s'han anat allargant en el temps,  donant pas a d'altres activitats com els tallers que no fa gaire hem començat a organitzar. Per celebrar aquest primer aniversari, hem decidit fer la nostra propera sessió al jardí de la residència d'artistes Jiwar, el jardí on va néixer la nostra iniciativa, el lloc que ens dóna nom. 

©Jiwar

Si esteu escrivint una novel·la, voleu llegir un fragment en públic amb altres dos autors que  es troben en la vostra mateixa situació i participar en el debat posterior amb el públic, envieu-nos un fragment (2.200 paraules) del que esteu escrivint a lecturesaljardi@yahoo.com. Com a cada sessió, d'entre tots els fragments rebuts un comitè de lectura triarà els tres que consideri millors. Teniu fins el 26 de juny per enviar-nos els vostres fragments.

Us animeu a participar? Ens fa una especial il·lusió compartir amb vosaltres aquesta lectura de primer aniversari. Recordeu: teniu fins el 26 de juny.

La nostra lectura preSantJordi

El proppassat dia 17 vam celebrar a la Biblioteca Bonnemaison la nostra sessió de Lectures al Jardí. Avançant-nos gairebé una setmana a Sant Jordi, els nostres autors Pep Gómez Arbona,  Ale Oseguera i Bettina Ruiz Spohr van llegir un fragment de les novel·les en les que estan treballant en aquests moments: La força del anhels, Pasaporte extranjero i El aprendiz de amante. 

Després de les lectures va arribar el moment del debat, que com ja va sent costum va comptar amb nombroses intervencions i va saber a poc.

Els assistents es van interessar pel procés de documentació de la novel·la, quelcom especialment important en l'obra de Pep Gómez Arbona, que situa l'acció de La força dels anhels a la Menorca del segle IX a.C. Segons l'autor la distància és un aliat, doncs el desconeixement d'aquella època fa que la imaginació pugui construir més lliurement. No obstant això, el coneixement del territori que descriu (en Pep és menorquí), així com alguns elements històrics que ha pogut documentar, com el caràcter de la religiositat o de l'arquitectura menorquina d'aquella època, ajuden a situar històricament la novel·la. Un recurs d'escriptor: la utilització de dos registres lingüístics diferenciats, un català culturitzant que fa servir el personatge del "Mestre" fenici i un altre més dialèctic, per la parla dels illencs. Un recurs interessant, però només a l'abast d'aquells escriptors que dominen la llengua amb la soltesa i solvència que va demostrar en Pep a la lectura.

Un dels assistents va preguntar a la Bettina el perquè del seu títol El aprendiz de amante. L'aprenent d'amant... de la vida, en una novel·la que descriu un viatge  -interior- d'iniciació del protagonista que, com tantes persones, en un moment de la seva existència haurà d'optar per seguir transitant el camí marcat o canviar la seva sort malgrat les incerteses. 

Un clàssic als debats de Lectures al Jardí és la curiositat dels futurs lectors pel procés de planificació de les novel·les. En aquests sessions els assistents tenen l'oportunitat de conèixer de primera mà com "es cuina" una obra literària i l'aprofiten. L'Ale Oseguera va començar pel personatge femení de la seva novel·la, va imaginar una història i només desprès va construir la bastida de l'obra, l'escaleta preceptiva per a no perdre's entre els paperets de colors (un per personatge) en els que apuntava elements de la novel·la segons se li anaven ocorrent i amb els que va arribar a empaperar la seva habitació. Inclús ens va portar una mostra i ens el va ensenyar, aquí els teniu:

Per en Pep Gómez Arbona el més complicat, al contrari que per la Bettina, és la idea principal. Un cop pensada i desenvolupada la història arriba el moment del muntatge, és a dir, d'organitzar els capítols per a que la història flueixi de manera creativa i mantingui  cert suspens que "enganxi" al lector. La construcció de l'escaleta, el "mal" necessari per  de tot novel·lista, és un moment del que Pep no en té masses bons records.  

Com entre el públic també hi ha molts novel·listes o futurs novel·listes, sorgeixen qüestions referents a com "vendre" la novel·la en el enrevessat món de l'edició. Com definir una obra per a que sigui accessible al públic? L'Ale reconeix que a ella, com escriptora, li cal un referent del món editorial que conegui les claus d'aquest mercat i que sàpiga dirigir la seva obra al seu potencial públic. Creu que la classificació de gèneres és important i que en el cas de la seva novel·la hauria d'adreçar-se al segment de lectors interessats en el thriller psicològic. La Bettina Ruiz Spohr defineix la seva  obra com una novel·la irònica i en Pep Gómez Arbona considera que trobarà als seus lectors entre els interessats per la novel·la històrica.

Aquesta pregunta porta a una altra de les que tot escriptor es planteja en un moment o un altre de la seva feina: per a qui escriuen? Bettina creu escriure per a un lector espontani, el que visita regularment una llibreria sense idees preconcebudes i que es deixa seduir per la lectura ràpida d'unes poques linies. La seva experiència com a contista ha estat essencial per a saber enganxar a aquest lector espontani que decideix en funció del començament d'una obra. L'Ale, degut a la temàtica de la seva novel·la, creu que pot interessar a un públic jove interessat a l'actualitat, doncs conté elements molt centrals a l'agenda pública actual, com els moviments antisistema. En Pep sap que la llengua que fa servir a la seva novel·la no és fàcil, per això creu que el seu lector potencial és un públic exigent, que està disposat a fer un esforç per apropar-se a una història.

 

No hi ha temps per a més. El vi i els aperitius esperen als assistents per a seguir la xerrada, ara ja més íntima, entre autors i futurs lectors de les seves novel·les. Fins la propera lectura! 

Bettina Ruiz

També participaran a la nostra sessió del dia 17 d'abril Bettina Ruiz Spohr.

A la Bettina li agrada considerar-se ciutadana del món, i no ens estranya si tenim en compte que porta viatjant des de que no aixecava un pam del terra, ha viscut a un munt de països i va créixer en un ambient bilingüe (la mare de la Bettina és alemanya i el seu pare espanyol). Professionalment s'ha dedicat a l'organització de viatges d'incentius, presentacions de productes, convencions, etc. Al 2007 es va prendre un temps per a tornar a estudiar i emprendre un projecte empresarial. A les seves estones lliures es dedica a l'escriptura, una activitat a la que cada cop està més abocada. Si voleu seguir a la Bettina i els seus nous projectes podeu fer-ho a través del seu blog Los cuentos de Blixen, el seu compte de Facebook  o el compte de Goteo en el que està desenvolupant el seu projecte literari co-funding.

Bettina Ruiz Spohr

La Bettina ens llegirà un fragment de la seva novel·la El aprendiz de amante. Aquí teniu un petit resum: Osmán és un jove venedor de te que viu en un món segur i feliç entre els deu carrers que configuren la Medina d'una ciutat de l'Orient Mitjà. La seva vida consisteix en un anar i venir diari de servir te als turistes i venedors del basar, els passejos amb la seva promesa, les pregaries a la mesquita i la construcció de la seva futura casa, fins que diversos encontres misteriosos amb desconeguts trenquen la predicibilitat de la seva vida i el condueixen a prendre decisions trencadores per a un jove àrab que comença la seva rebel·lió personal contra una societat tradicional i plena de prejudicis.  

Amb aquest post acabem la presentació dels tres autors de la propera sessió de Lectures al Jardí. Oi que són interessants les seves històries? Doncs més encara ho serà la lectura i el debat posterior. Us esperem a la sala d'actes de la Biblioteca Bonnemaison el dimecres 17 d'abril a les 19h. Allà ens veurem! 

Ale Oseguera

El 17 d' abril estarà també amb nosaltres la periodista Ale Oseguera. Ale ha desenvolupat la seva trajectòria professional principalment com a periodista de política i cultura a la radio i diversos mitjans impresos. A més a més de llicenciar-se en Ciències de la Comunicació, té estudis de teatre i el títol Cide Màster en Cultura Històrica per la Universitat de Barcelona. Al  2009 va publicar un relat a l'antologia Cuentos para Sonreír de l'editorial Hipálage i l'any passat va participar en la redacció del llibre Tú y yo coincidimos en la noche terrible sobre la violència contra la premsa a Mèxic. Actualment treballa com a redactora freelance i col·labora amb varies publicacions, tant a Mèxic com a Espanya, escrivint sobre política, cultura i temes d'immigració. Pots seguir a l' Ale a través del seu compte de twitter o el su blog de pensament lliure Doble aire.

Ale Oseguera

Ale ens llegirà un fragment de Pasaporte Extranjero.  Aquí teniu un breu resum de la seva novel·la: Valentina i Daniel són dos joves d'origen diferent que coincideixen a Barcelona entre els anys 2007 i 2010.  Sense saber-ho, tots dos estan units per un assassinat comés als Estats Units uns anys enrere. Daniel, que havia abandonat la cacera de l'assassí, la reinicia quan se n'assabenta de que ella té pistes sobre on podria localitzar-lo. Tots dos narren en primera persona la seva història com activistes antisistema i la seva relació amb el crim i amb l'assassí. El tema central de la novel·la gira al voltant de la construcció de la identitat individual a partir de "l'alteritat" en un context multicultural. 

Us esperem a la pròxima sessió de Lectures al Jardí el 17 d'abril a les 19h a la Biblioteca Bonnemaison!

Sessió pre-SantJordi: els autors del 17 d'abril

Si fa poc vam sentir el famós habemus papam, nosaltres ja podem dir que tenim els noms dels autors que llegiran a la propera sessió de Lectures al Jardí el dimecres 17 d'abril a la Biblioteca Bonnemaison. Habemus poetae!

Avui només us fem un petit tast. En el decurs de la setmana vinent us anirem explicant una mica més qui són i què llegiran. 

• Pep Gómez Argona llegirà un fragment de La força dels anhels
• Ale Oseguera llegirà un fragment de Pasaporte extranjero
• Bettina Ruiz Spohr llegirà un fragment de El aprendiz de amante

a dalt Ale Oseguera, a baix Pep Gómez i Bettina Ruiz

Si voleu més informació sobre aquests autors, seguiu les nostres entrades de la setmana vinent.

I recordeu: 17 d'abril a la sala d'actes de la Biblioteca Bonnemaison, nova sessió de Lectures al Jardí!

Ja tenim autors pel proper 23 de gener

Hem triat ja els autors que llegiran un fragment de l'obra que estan escrivint per a la propera sessió de Lectures al jardí. Però, abans de res, volem donar les gràcies a tots els autors que han tingut la confiança de lliurar-nos la seva obra per tal de sotmetre-la al nostre comitè de lectura. No sempre és fàcil haver de triar entre un text o un altre. Agraïm a tots els que ens heu escrit el vostre interès per la iniciativa i us desitgem molt d'èxit en aquets projectes literaris.

Els autors que llegiran el proper 23 de gener a les 19h a la Biblioteca Bonnemaison (Sant Pere més Baix, 7) són: Albert Vilanova, Franco Chiaravalloti i Ezequiel Teodoro. Ens agradaria presentar-vos-els breument. 

L'Albert Vilanova és professor d'institut i ha estat vinculat al món editorial com a traductor de llibres infantils i juvenils. També ha redactat informes de lectura, ha preparat materials didàctics per a llibres de text, etc. Podeu seguir-lo a través del blog http://ensagradamoltllegir.blogspot.com.es, on alumnes i professors del seu institut es recomanen mútuament lectures. 

Actualment l'Albert està treballant en la novel·la Caçadors de senglars. Aquí teniu un breu resum del seu argument: un grup d'homes surten de caça a uns boscos inexplorats, fora dels murs de la fortalesa on viuen un miler d'éssers humans, amb la resta de la Terra pràcticament despoblada. Però el viatge no serà com ells esperaven i poc a poc els papers s'intercanviaran i els caçadors acabaran per convertir-se en caçats. Quines situacions viuran aquest grup d'homes perque la situació es capgiri d'aquesta manera? Ho descobrirem a la nostra sessió?

Albert Vilanova

Franco Chiaravalloti es va llicenciar en publicitat a l’Argentina i va estudiar un màster en literatura comparada a la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat amb diferents editorials com a lector i redactor. Ha publicat el llibre de contes Como un cuentagotas que se presiona suave, muy suavemente. Actualment imparteix classes com a professor de conte i novel·la a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Barcelona. 

Si sientes el viento, la novel·la de la qual ens llegirà un fragment, està inspirada en un dels seus viatges. Ubicada en el més profund d'Àsia, dins la novel·la s'entrecreuen un univers de fantasia amb la descripció realista del modus de vida de les tribus nòmades que l'autor va conèixer de primera mà. Una tarda, el vent bufa de l'Oest - senyal de mals presagis- i la mare del petit Altaan és assassinada per un genet desconegut. Desprès de passar la infantesa sota la cura de la jove Saijan, Altaan es segrestat i portat a un palau en el que aprendrà a descobrir els seus propis límits i esbrinarà que la grandesa es troba molts cops en el més elemental. Una novel·la de vent i sorra que ens ensenya que darrera la saviesa més exquisida es pot amagar l'horror.  

Franco Chiaravalloti

També ens acompanyarà el dia 23 l’Ezequiel Teodoro. L’Ezequiel, que viu a Madrid, ha treballat en nombrosos mitjans de comunicació com COPE, Europa Press i diversos diaris i revistes d’informació. En els darrers anys ha exercit com a cap de premsa adjunt del Ministerio de Fomento. Al 2011 va publicar El Manuscrito de Avicena (Ed. Entrelíneas), novel·la de la que ha venut fins el moment 6.000 exemplars. Podeu seguir a l’Ezequiel Teodoro a través dels seus comptes de Twitter o Facebook: @EzequielTeodoro,  http://www.facebook.com/ezequieljteodoro. També podeu trobar-lo al seu blog www.ezequielteodoro.es.

Actualment Ezequiel Teodoro treballa en El cuaderno negro, novel·la de la qual ens llegirà un fragment. Com veureu és una novel·la plena de de sorpreses: per fi s’ha obert un judici a l’Audiencia Nacional contra el franquisme. El periodista de El Pais, Toni Escobar, rep una estranya informació segons la qual existeixen documents que podrien demostrar que des de l’any 1946 una sèrie de caps de la Falange van mantenir segrestada la voluntat de Franco per a dominar el país, el que representaria un sorprenent canvi a la història d’Espanya al demostrar-se la innocència del dictador. Una investigació que es succeeix amb un ritme trepidant permetrà descobrir la veritat sobre el que va passar.

Ezequiel Teodoro

Què us sembla la proposta?  Engrescadora, veritat? Desprès de la lectura començarem un debat entre els autors i els assistents que segur que serà tant interessant com en les darreres sessions.

Recordeu! Us esperem el dia 23 de gener a les 19h a la Biblioteca Bonnemaison!