Xerrada amb la Muriel Villanueva

Com us vaig comentar en un dels darrers post, L'escriptor desconcertat: el nou paper de l'autor, en aquesta nova temporada Lectures al Jardí comença una sèrie d'entrades al blog en les que m'agradaria que entre tots plegats reflexionéssim sobre les problemàtiques amb les que es troba un escriptor avui en dia. 

En el post d'avui voldria compartir amb tots vosaltres una xerrada que vaig tenir fa uns dies amb la Muriel Villanueva, escriptora i professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Barcelona. Segur que molts ja la coneixeu.

Ens vam trobar una tarda d'octubre força calorosa, la Muriel venia d'una entrevista de promoció de la seva darrera novel·la, Motril 86 (per saber més de la novel·la cliqueu aquí), a Radio 4, i era el primer cop que ens vèiem. Ben aviat vaig tenir la sensació que ens coneixíem des de feia temps, segurament perquè de seguida vam parlar el mateix llenguatge, el de l'amor no només pels llibres sinó també pel que implica el fet d'escriure i publicar. 

Muriel Villanueva

LaJ: Muriel, una de les coses que més m'interessa de tu és la teva dualitat d'escriptora i professora d'escriptura. En quina banda et sents més còmoda?

MV: Veig el meu paper de professora d'escriptura i escriptora com una unitat i no entenc una cosa sense l'altre. A l'any 2002 em vaig inscriure a l' Escola d'Escriptura de l'Ateneu perquè des de sempre m'havia agradat escriure, però mai vaig pensar que aquesta decisió condicionaria tantes coses de la meva vida.

Sempre vaig tenir la inquietud d'escriure i tenia escrites algunes coses menors, però a poc a poc vaig anar involucrant-me cada cop més amb l'Escola d'Escriptura i al final vaig acabar donant-hi classes jo mateixa. Aquest contacte diari amb gent que escriu i el fet d'haver d'ajudar-los a trobar el camí per construir la seva pròpia obra ha condicionat sens dubte la meva manera d'escriure.

LaJ: Tens ja altres novel·les publicades i tot just ara estàs promocionant la teva darrera obra, Motril 86. Creus que has tingut més facilitats que altres persones o més sort?

MV: Ni molt menys. Ha estat un tema de temps, de perseverància, de picar moltes portes; res de publicar una novel·la i en un aclucar d'ulls trobar un editor i publicar. Vaig començar de zero, amb totes les dificultats que implica trobar una editorial que et publiqui. Afortunadament, amb Motril 86 les coses han estat molt més fàcils.

Laj: I creus que quan l'autoedició s'estengui més farà aquest camí més planer als autors?

MV: L'autoedició és un recurs útil però s'ha d'anar amb compte. Els autors quan acaben una novel·la estan frisosos per publicar, però a vegades paga la pena tenir una mica de paciència. És important no cremar la novel·la; el fet que deixi de ser un text inèdit li treu possibilitats, per exemple, de cara a presentar-se a molts concursos literaris que poden ser un trampolí cap a una editorial.

A més a més, des d'autoedició, no es pot oblidar que cal acompanyar el llibre amb accions de promoció.

LaJ: I diga'ns, segons la teva pròpia experiència quina implicació creus que hauria de tenir un autor amb la seva obra més enllà del que és pròpiament l'escriptura?

El compromís de l'autor amb la seva obra ha de ser total, no només per la dedicació sinó per la constància. Jo dedico tres hores al dia a la meva pròpia obra, més enllà de les classes i tasques derivades de la meva feina a l'Escola d'Escriptura. Sovint, aquest temps no només el dedico a l'escriptura, sinó també a les xarxes socials, a entrevistes, a presentar-me a concursos, a enviar propostes a editorials...

Laj: Què aconsellaries a un escriptor que vulgui publicar?

MV: Un bon recurs és presentar-se a concursos. El fet de guanyar al 2011 el premi J. Manuel Casero per La Gatera em va permetre publicar a Amsterdam (Ara Llibres). I la repercussió d'aquest llibre m'ha facilitat la publicació de Motril 86.

Cal prendre consciència que escriure, més enllà de la tècnica i la creativitat, requereix una lluita per la publicació que implica molt de picar pedra.

Moltes gràcies Muriel per la teva participació en el blog de Lectures al Jardí i esperem que el que has explicat sigui d'utilitat pel autors que ens segueixen. I molta sort amb Motril 86 !

Nova data del taller "L'autoedició: noves oportunitats pels autors"

Ja tenim nova data del taller "L'autoedició: noves oportunitats pels autors" , que impartirà Maria Cardona, responsable màrqueting i llibre digital a Malpaso Ediciones i fundadora de la consultoria MMCardona. El taller tindrá lloc el proper 27 de noviembre de 19h a 21h a l' Obrador d'Històries (Calàbria, 199, local 2, molt a prop de la para de metro d' Entença).

L'autoedició comença a sonar amb força, no només per aquells que no tenen possibilitats de ser publicats per una editorial tradicional, sinó també per als que publiquen amb aquestes. És el futur de l'edició? En aquest taller donarem dades i xifres reals sobre l'autoedició, desmuntarem mites i veurem què s'ha de fer per autopublicar (o no) un llibre.

Alguns dels punts que es tractaran són els següents:

• Diferències entre ser publicat i autopublicar-se
• Coses a tenir en compte abans d'(auto)publicar-se
• Distribució: plataformes i llibreries
• La promoció

Especialista en màrqueting editorial i estratègia online, Maria Cardona va estudiar Traducció i Interpretació i Lingüística aplicada a les noves tecnologies a la Universitat Pompeu Fabra. Posteriorment cursà el Màster en Edició a la Idec (Universitat Pompeu Fabra). Ha treballat com editora de ficció i llibre de text a diverses editorials, ha format part de l'equip de The London Book Fair i treballat a Guillermo Schavelzon Agencia Literaria com agent i responsable de comunicació i màrqueting. A finals del 2012 funda MMCardona, una consultoria dedicada a les estratègies digitals i el màrqueting online per a editorials, agències literàries i autors. Al maig del 2013 s'embarca en el projecte del llançament online de la nova editorial Malpaso, on és la responsable de màrqueting i edició digital. 

Podeu fer les inscripcions a través d'aquest enllaç Eventbrite. El preu del taller és de 15,- €  amb compra anticipada a Eventbrite i 17,- € el mateix dia a l'entrada del taller i  segons disponibilitat. Places limitades. 

Si teniu qualsevol dubte ens podeu contactar a través del nostre correu lecturesaljardi@yahoo.com. 

Ens veiem el 27 de novembre!

VI sessió de Lectures al Jardí: la lectura d'inici de curs

El dia 30 vam celebrar la VI sessió de Lectures al Jardí, iniciant oficialment la temporada de lectures públiques. A poc a poc, el que va començar com una activitat puntual es consolida i creix amb pas ferm i segur. Ja són sis trobades i un bon nombre d'autors que ens van acompanyant en aquest camí (podeu veure quins han estat aquí).

Com és habitual en les nostres lectures, la Biblioteca Francesca Bonnemaison ens va cedir la seva sala d'actes per tal que Elisenda, José Ignacio i María poguessin llegir un fragment de les novel·les en les quals estan treballant. 

Els autors van arribar una estona abans que comencés l'acte. No es coneixien però de seguida es va crear un molt bon clima entre ells. Lectures al Jardí també és això: que autors que es troben encara escrivint la seva novel·la es coneguin, xerrin, connectin. Això que ara es diu networking i que és el trobar-se amb gent que es dedica al que fas i xerrar per enriquir-se mútuament de tota la vida. Aquest bon clima que es va crear abans de la sessió va presidir tot l'acte. 

Elisenda, José Ignacio i Maria

Un cop més, el públic no ens va fallar i ens va acompanyar generosament. Algunes cares conegudes pels autors i d'altres interessades per la literatura i per veure com es cuina una novel·la i què passa quan encara queda tant per dir. 

En primer lloc va llegir Elisenda Solsona un fragment de El plor dels girafes, la història d'amor de la Júlia i la Cèlia. El públic va destacar posteriorment l'especial tractament que Elisenda dóna al seu narrador, un narrador que sembla donar instruccions als protagonistes. Elisenda va cursar un Màster en Guió, cosa que sens dubte influeix en el seu text (originàriament un guió). Més que un narrador omniscient, sembla que una càmara segueixi els moviments dels personatges. 

Un altre dels elements que el públic va destacar del fragment de l'Elisenda va ser el seu ritme gairebé musical. I és que la música i la literatura tenen un paper fonamental en la seva obra, i seran aquests dos elements artístics els que marcaran les unions i separacions dels protagonistes. 

Elisenda Solsona

També ens va avançar Elisenda com té pensada que sigui l'estructura d' El plor dels girafes: un relat no lineal amb salts temporals que poden ser llegits gairebé com a històries independents. Serà finalment la seva novel·la així o prendrà altres rumbs quan la tingui més avançada? Esperem que ens vagi informant. 

El segon lector de la tarda va ser José Ignacio García Martín, que ens va llegir un fragment de Palabras sin dueño. El cas de José Ignacio és molt diferent al d'Elisenda: si ella fa tan sols uns mesos que ha iniciat l'escriptura de la seva primera novel·la (fins ara es dedicava bàsicament als relats), José Ignacio és un autor amb diverses novel·les ja publicades. El projecte de Palabras sin dueño es remunta en el temps.

José Ignacio García Martín

José Ignacio va començar a escriure fa temps Palabras sin dueño, però va decidir no continuar treballant en ella. Sota l'aparença de novel·la negra (i José Ignacio va recalcar el de només l'aparença) Palabras sin dueño tracta el tema de les relacions humanes sota diferents modalitats: entre pares/fills, parelles, amics. La novel·la planteja també preguntes del tipus, per exemple, delataries al teu millor amic? Temes prou complexos com per no sentir-se prou madur en aquell moment per abordar aquest projecte, deixar-ho reposar un temps i tornar-ho a reprendre recentment. Diuen que un dels secrets del saber escriure bé és justament la paciència, el saber donar-li el seu temps als textos. 

El fragment que ens va llegir podria considerar-se també un petit conte que transcorre entre llibres vells. La protagonista es troba amb el llibre que va regalar i va dedicar a una altra persona. Com va arribar el llibre allà? Per què aquesta persona es va desfer d'un regal tan personal? Caldrà esperar a que José Ignacio finalitzi la novel·la per saber-ho. 

En darrer lloc Maria Escales va llegir un fragment de Abans que el teu record torni cendra. Si la novel·la de José Ignacio té elements de la novel·la negra però no ho és, la història de Maria té el seu epicentre en els temps de la Guerra Civil però no és una novel·la sobre la Guerra Civil. Ja veieu que en les nostres lectures les coses no sempre són com semblen. 

Abans que el teu record torni cendra és una novel·la de tints costumistes que té els seus orígens en llocs i històries reals de Mallorca que l'àvia de Maria li explicava. De fet Maria es va resistir a ser explícita amb les localitzacions per evitar que algú pogués donar-se per al·ludit. Fets no gaire llunyans en el temps però que ara ens semblen estranys a la nostra realitat: una illa que en part vivia d'esquena al mar, una societat rural i endogàmica aïllada encara més per estàr assentada a una illa. 

María va fer una lectura teatralitzada del seu fragment que va atrapar al públic i el va deixar totalment embadalit amb el seu relat. També en aquest cas la música juga un paper distintiu, ja que Maria és músic de professió, i aquest vessant artístic no pot desvincular-se ni de la seva creació literària ni de la manera com l'exposa. 

Maria Escalas

Però sens dubte una de les coses que més va atreure de Maria va ser la vehemència i passió amb la qual parlava del fet d'escriure: "Escriure una novel·la és una història d'amor brutal. Una passió que només poden entendre aquells que també l'estan passant". L'endemà, i ja en el seu blog, Maria va descriure el que va sentir exposant per primera vegada a Lectures al Jardí la seva novel·la als ulls dels altres. Podeu llegir aquí les seves paraules. 

Després del debat vam tenir l'oportunitat de brindar els autors i desitjar-los bon viatge en aquest camí que és l'escriptura d'una novel·la, i en el qual esperem haver-los acompanyat un tros. Ens agradaria poder seguir fent-ho, encara que sigui en la distància. 

l'hora del brindis

Una tarda d'excel·lent literatura, ambient càlid, escriptors novells amb d'altres més experimentats, música, passió per l'escriptura. Es pot demanar més? 

Elisenda Solsona

La tercera autora que ens acompanyarà el 30 d'octubre a les 19h a la Biblioteca Francesca Bonnemaison és l 'Elisenda Solsona Margarit. 

Elisenda Solsona és  llicenciada en Humanitats i en Comunicació Audiovisual i ha realitzat un Màster de Guió a la Universitat Autònoma de Barcelona. Escriptora de relats, ha obtingut diverses mencions i fa poc mesos va guanyar el 1er concurs de relats Joan Blanques. Actualment, compagina la docència amb l’assistència als cursos de l’Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Barcelona i l'escriptura de la seva primera novel·la, El plor de les girafes, de la qual ens llegirà un fragment dimecres. Podeu seguir-la a través del seu compte de twitter o el seu blog de relats. 

Elisenda Solsona

Un divendres de febrer. Les dotze de la nit. Una pluja fina i constant mulla els carrers de la ciutat. La Cèlia està corrent nerviosa i feliç perquè la Júlia, quatre carrers per sobre, l’està esperant. Per fi han decidit que volen començar una nova vida una a costat de l'altra. Segons abans de fondre’s en una abraçada, la Cèlia creua el carrer i un cotxe que va massa de pressa l’atropella.

El Plor de les girafes, a través de diferents narradors, ens explica una història d’amor entre dues dones que es coneixen durant la infància i que un seguit de casualitats les va unint i separant al llarg de la vida. Quan es coneixen, la Júlia és una nena introvertida, fràgil i malaltissa, la Cèlia és oberta, forta i espontània. 

Tot i tenir caràcters oposats es va forjant entre elles un lligam molt fort. Durant l’adolescència, just quan la Júlia comença a assumir que està enamorada de la Cèlia i decideix tirar endavant la seva relació, un seguit d’esdeveniments connectats entre ells les separa. La Júlia recau en una malaltia i la Cèlia, juntament amb la seva mare, ha de marxar a viure lluny. 

Vint anys després i havent viatjat molt, la Cèlia, gràcies a una oferta d’una persona molt especial, retorna a Barcelona i el destí col·loca a les protagonistes molt més a prop del que mai es podrien haver imaginat i, sense elles ser-ne conscients, durant uns mesos, el lligam que les unia es va potenciant.

Unirà el destí finalment a aquestes dues dones o les separarà per sempre? Potser dimecres ho sabrem de mà de l'Elisenda Solsona. Us hi esperem! 

José Ignacio García Martín

Avui ens agradaria presentar-vos a José Ignacio García Martín, el segon dels autors convidats a llegir un fragment de la novel·la que estan escrivint en la propera sessió de Lectures al Jardí (dimecres 30 d'octubre a les 19h a la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona).

José Ignacio és el més experimentat dels tres autors que llegiran el dimecres. Ha publicat ja tres novel·les La vida privada de Dios, Bolero envenenado i El fantasma de Buravia, a més a més dels llibres de relats Pantanos de la cordura i En3lazados (coescrit amb Ana Marín i Dolores Ferrer). També ha participat en vàries antologies de relats i ha col·laborat com a crític de cinema a la ràdio. José Ignacio García Martín imparteix també classes a l'escola literària  Aula de Escritores. Si voleu conèixer una mica més a José Ignacio podeu seguir-lo a través del seu blog literari, blog personal o el seu compta de Facebook. 

José Ignacio García Martín

José Ignacio ens llegirà un fragment de Palabras sin dueño, la novel·la en la qual està treballant actualment. Aquí teniu un resum de l'argument: Després d'enviduar, David decideix tornar al seu país, al mateix barri que va abandonar trenta anys enrere per culpa d'una tragèdia personal. No queda per allí cap dels seus vells amics, però aconseguirà contactar amb el matrimoni format per Beatriz i Roberto, fill d'un antic company de treball. La parella organitza un dinar a casa seva per provocar el retrobament de David amb el pare de Roberto, però no informa d'això a cap de les dues parts perquè sigui una sorpresa. El dia del dinar, els pares de Roberto s'estranyen en veure un plat més en la taula, però no sabran a qui va destinat fins que, transcorregudes tres hores sense que el David es presenti, Roberto i Beatriz els revelen la identitat del comensal absent. Això provocarà en els pares de Roberto una reacció inesperada, una inquietud exagerada i propera al pànic. Qui és David? Per què ha tornat? Què s'amaga després de la seva història i el seu retorn? 

Ho sabrem el dimecres a Lectures al Jardí? Haureu de venir per saber-ho. Us hi esperem!

Maria Escalas

Ens agrada presentar-vos als autors que llegiran a Lectures al Jardí d'un a un, dedicar-lis una entrada al blog per tal que quan vingueu a la lectura ja els coneixeu una mica més, tant a ells com a la novel·la de la qual us llegiran un fragment.

Avui us volem presentar al primer dels tres autors que estaran amb nosaltres el dia 30 d'octubre a les 19h a la  sala d'actes de la Biblioteca Bonnemaison: Maria Escalas.

Maria Escalas

La mallorquina Maria Escalas és músic de professió, i combina la docència amb concerts amb diverses formacions. La seva segona passió és l'escriptura i al 2011 l’editorial CPL va publicar un recull d’articles del seu blog d'opinió, amb el títol Super-vivències quotidianes, actualment està escrivint la seva primera novel·la, de qual ens llegirà un fragment, Abans que el teu record torni cendra. També la podeu seguir a través del seu perfil de Facebook.

El protagonista d' Abans que el teu record torni cendra és en Damià, que a l’any 1898, ha de deixar el seminari per anar a la guerra de Filipines, per eixugar un deute de joc del seu pare. A la guerra moltes de les veritats que ell creia absolutes es tornen relatives: des de la seva idea de pàtria fins a la seva vocació. S'enamorarà i matarà un noi. Els remordiments per ambdues coses, així com el record d’un amic que va morir allà, l'acompanyaran la resta de la seva vida, i condicionaran els seus actes posteriors.

Tornant de la guerra, s'ordenarà capellà i reprendrà el contacte amb en Llorenç, amic d'infància i fill del jugador que va guanyar a son pare, i que és, per tant, la persona a qui ell va substituir a la guerra. En Llorenç ha deixat embarassada una noia del poble i no se’n fa responsable, fins i tot es nega a pagar les despeses de l’enterrament quan la filla mor. Això fa que la confrontació entre en Damià i en Llorenç arribi a un punt insostenible.

L’adveniment de la guerra civil, amb l’esquema de bons i dolents, que en Damià es nega a seguir, capgirarà totes les coses. A poc a poc s’anirà desvetllant els perquès, en un entorn de la Mallorca rural amb tots els personatges i situacions que hi conviuen: La neboda d’en Damià, les monges del poble, l’alcalde republicà, els pagesos humils, els falangistes, el cacic... En aquesta novel·la s’aborden la dificultat de perdonar, el dol pel que no ha pogut ser, les ferides encara obertes que la vida quotidiana no aconsegueix tancar, i la fidelitat als amors perduts.

Els primers autors de la temporada

Ja hem triat als tres autors que vindran a llegir un fragment de l'obra que estàs escrivint i debatran amb el públic, el proper 30 d'octubre a les 19h a la sala d'actes de la Biblioteca Bonnemasion (Sant Pere més Baix, 7, Barcelona). No ha estat gens fàcil, perquè hem rebut un bon nombre de fragments, i des d'aquí us volem agrair la confiança a tots els autors que ens heu contactat.

Avui us presentem als autors de la sessió, però al llarg d'aquests dies els anireu coneixent amb més detall.

Elisenda Solsona, José Ignacio García Martín i Maria Escalas

•  María Escalas llegirà un fragment d' Abans que el teu record torni cendra
• José Ignacio García Martín lllegirà un fragment de Palabras sin dueño
• Elisenda Solsona llegirà un fragment d' El plor de les girafes

Aquests tres autors, juntament amb els que participin en les següents lectures de la temporada, seran els primers que optin al Premi al fragment més prometedor de Lectures al Jardí (amb la col·laboració de Factoria de Lletres).

Ja sabeu, si voleu saber una mica més sobre ells haureu de seguir-nos aquesta setmana.

I, recordeu: el 30 d'octubre a les 19h us esperem a la sala d'actes de la Biblioteca Bonnemasion. No hi falteu!