La
nostra segona sessió de Lectures al jardí no es va celebrar justament en un jardí... Una pluja
impertinent ens va obligar a improvisar un lloc a cobert, i vam
tenir la sort de poder comptar amb l'ajut desinteressat de l' Espai Jove La Fontana. El nostre més sincer agraïment
a l'Erika, així com a Olokuti i Jiwar,
que van fer mans i mànigues per tal que la sessió es pogués celebrar.
Fos
com fos, al final vam aconseguir tenir a cobert els nostres tres lectors, a la
nostra moderadora Rosa Mena i
a un nombrós públic. Vam comptar més de trenta persones!
Jan Farina va començar la lectura de la seva trepidant novel·la
detectivesca, Un despacho sin clientes, ambientada a l'Espanya dels quaranta. Al seu
fragment van aparèixer detectius reals de nom fals, policies franquistes de bufetada fàcil i perillosos guerrillers històrics com el fascinant Quico Sabaté. Ens vam quedar
amb les ganes de saber què va passar amb el misteriós encàrrec que el detectiu
Pérez Moya va rebre del comissari, però haurem d'esperar a que acabi la
seva novel·la. Potser al seu perfil
de Facebook ens vulgui avançar algun detall a mesura que avanci a
l'escriptura.
Iñaki Marín va llegir amb
gran expressivitat el seu fragment de la novel·la La sombra del buitre, a la que a la llum del foc --però també a la llum de la
física quàntica-- es va anant desenvolupant gairebé davant dels nostres ulls un flirteig
il·lícit entre la pragmàtica farmacèutica Pilar Laborda i un idealista
professor de física que no augura res de bo... excepte pels seus lectors, és clar.....
En
darrer lloc, Jordi Fenosa va aportar un divertit canvi de registre al
presentar-nos la seva extravagant senyora Von Sprüngli i el seu camaleó
domèstic aficionat a la xocolata desfeta. Amb les ungles morades i el seu cabell
taronja, la sorprenent dona posseeix la capacitat de desplegar les ales i
revoltar pel sostre de les tavernes de pirates. Un extraordinari fragment de
novel·la juvenil que ens va fer desitjar a tots tornar a la infància per tal que
algú ens llegeixi aquesta novel·la abans de dormir.
Tanmateix,
i encara que com veureu per les fotografies, les circumstàncies improvisades de
la bicació ens van obligar a un canvi de sala, vam poder confirmar el descobriment
fet a la primera sessió: que el més interessant de Lectures al Jardí és, sense cap mena de dubte, el debat posterior. Tant és així que, per a
properes lectures ens hem proposat reduir a 2.200 paraules la longitud dels fragments llegits a fi de potenciar-lo.
En la
discussió vam esbrinar que la novel·la de Jan farina va sorgir de l’atrevida
ocurrència de presentar-se un dia, sense
cita prèvia, en un despatx de detectius demanant matèria per escriure.
El van posar en contacte amb un detectiu retirat que li va proporcionar històries
i ambients que en Jan reflexa amb extraordinari realisme a la novel·la. Però aquestes no van ser les úniques fonts de l’obra: “M’agrada molt escoltar el que em diuen les persones
grans”, ens va dir. Suposem que d’aquí sorgeix la seva habilitat per captar l’ambient
de la deprimida Espanya dels quaranta.
Un dels orígens
de la novel·la d'Iñaki Marín, en
canvi, va ser el desig de donar a conèixer alguns dels abusos de la indústria
farmacèutica, representada en la figura de la protagonista Pilar Laborda.
Tanmateix, a mesura que avançava la novel·la alguns aspectes se li van anar de
les mans i, com acostuma a succeir, els protagonistes van decidir prendre el seu
propi camí. Així ni l’autor ni nosaltres sabem encara com acabarà la relació
entre Pilar i Pablo, ni el que succeirà quan ho sàpiga Matias...
La
novel·la de Jordi Fenosa és --com vam
poder comprovar-- de gran riquesa visual. Així que, com cal esperar d’un il· ilustrador de llarga experiència, l’origen de les seves
narracions també són les imatges. Una de les causes que van animar-lo a
escriure és la qualitat força millorable que va detectar en alguns dels textos que li
tocava il·lustrar. Ens vam quedar amb les ganes de veure la seva versió gràfica
de Magdalena Van Sprüngli! Potser, quan la tingui, estigui disposat a
compartir-la en aquest blog, ja que ens agradaria molt anar documentant aquí
els progressos en les obres dels nostres lectors, que ja són també amics.
Però el
debat no es va quedar aquí. Es va parlar, entre d’altres coses, de les
dificultats per combinar l’escriptura amb altres tipus de treball alimentaris o
amb la família, els problemes de la disciplina o de les emocions que produeix
crear un univers literari. “Pura felicitat!”, ens deia Iñaki, per a qui el plaer
de l’escriptura suposa una autèntica amenaça quan va imaginant mons sobre la seva moto.
Massa aspectes
interessants per a resumir-los aquí, així que qui vulgui viure una discussió
semblant sobre els secrets de la creació literària haurà d’assistir a una
propera sessió de Lectures
al Jardí, la data de la qual
anunciarem al seu moment. Recordeu els escriptors interessats en llegir que ja
podeu fer-nos arribar fragments de la novel·la en curs! (ara només de 2.200 paraules)
_01.jpg)
