L'escriptor desconcertat: el nou paper de l'autor

Imatge d'un petit autor desconcertat

Com molts de vosaltres sabeu, Lectures al Jardí va complir no fa gaire el seu primer any de vida i, com passa amb moltes iniciatives, una activitat que va néixer per a recolzar als autors que es troben en el procés de creació d'una novel·la ens ha acabat aportant moltíssimes coses als implicats, principalment a mi que, com a coordinadora, sóc la que més temps dedico a aquesta activitat. 

Per això m'agradaria iniciar una sèrie de posts escrits en primera persona sobre el que he anat observant a llarg d'aquest any. Entrades en les quals aniré tractant temes que poden ser d'utilitat per a tots aquells que voleu "sobreviure" escrivint. Per sobreviure, per suposat, no em refereixo a supervivència econòmica (es suposa que aquest no és un blog d'humor, a tot estirar ens apropem subtilment a la ironia), sinó a la nua i crua supervivència en el món del llibre. 

Aquesta primera entrada  la voldria dedicar al que jo anomeno l'escriptor desconcertat. És un fenòmen que he anat observant arran de la meva experiència a Lectures al Jardí, tant a les lectures com en els tallers o en les converses que he mantingut amb diferents autors amb els quals he anat contactant. L'escriptor desconcertat és aquell que "només" volia escriure una novel·la, el que tot sovint ha dedicat temps i diners a la formació en una escola d'escriptura per finalment ser conscient del nou panorama del llibre en el qual escriure bé és una conditio sine qua non, però no suficient. Ara l'escriptor ha d'interpretar un nou paper: el d'home orquestra. Autor, editor  i empresari, citant el  títol del llibre de Guy Kawasaki i Shawn Welch APE: Author, Publisher, Entrepreneur-How to Publish a Book.

El escritor como hombre orquesta

Els que d'una manera o una altra estem a les xarxes socials, escrivim blogs i seguim als referents sobre el tema de l'edició vivim en una mena de bombolla en la qual donem per suposat que la majoria dels escriptors tenen assumit que existeix un canvi de paradigma. Però són realment els escriptors conscients d'això?

Crec que no. Moltíssims autors per suposat sí que han fet aquest salt i han adoptat aquest nou paper, no hi ha més que seguir-los per les xarxes o llegir els seus blogs, però no penso que sigui una visió tan generalitzada com alguns puguin pensar. Molts escriptors coneixen la importància de les xarxes, dels blogs, de l'autoedició o de la seva presència pública, però fins que no tenen la seva obra enllestida o molt avançada no són conscients de tota la feina extra que encara els hi queda. 

A través de Lectures al Jardí he conegut autors que no estan a cap xarxa social, que no tenen cap blog en el qual simplement escriure sobre les lectures que els hi agraden, no tenen una imatge determinada sobre a quin lector s'adrecen, no saben com ha de ser una coberta si publiquen un ebook. Confien que la sort els acompanyi quan acabin la seva obra, encara que són conscients de la dificultat d'arribar al públic. De la dificultat sí, de les possibilitats que tenen a les seves mans per fer alguna cosa al respecte no i, si són conscients, la inversió de temps extra que suposa tot això no els hi compensa. 

Molts cops no es senten còmodes amb aquest paper multidisciplinar, i ho entenc. Treballar vuit hores, tenir una família i posar-se a escriure una novel·la a estones mortes ja em sembla dur. Però a sobre haver de saber de màrqueting, social media, formar-se, buscar una editorial en la qual autoeditarse, llegir un contracte atentament per tal d'evitar sorpreses amb la lletra petita és pràcticament una heroïcitat. Però no hi ha una altra opció, és el nou món que els ha tocat viure als autors. 

La part positiva? Aquells que realment volen que les seves obres arribin al públic tenen al seu abast una sèrie d'eines que fa tan sols uns anys eren impensables. En aquells moments, els meravellosos anys en els quals els escriptors només es dedicaven a les seves obres i la resta de la feina la feia l'editor, existien unes poques editorials que acceptaven o no el teu manuscrit i, si no l'acceptaven estaves mort com a autor. Ara, qui vulgui arribar al públic pot fer-ho, siguin 100 o 1.000 persones, però està en les seves mans. Aquesta és una de les coses que m'agradaria ajudar a fer veure als autors desconcertats que em trobo pel camí. 

Tornen amb novetats a les sessions de Lectures al Jardí

Ja tenim nova data per a la propera sessió de Lectures al Jardí: el 30 d'octubre a les 19h a la Biblioteca Bonnemaison (Sant Pere més Baix, 7). 

Aquesta serà la primera lectura de la temporada, i la volem anunciar juntament amb una notícia molt especial: d'entre tots els fragments que es llegeixin a la temporada 2013-2014 (sessions de tardor, hivern, primavera i estiu) el jurat de Lectures al Jardí premiarà el fragment que consideri més prometedor.

El guanyador del 1er premi al fragment més prometedor de Lectures al Jardí obtindrà una sessió de coaching per a escriptors (3h) impartida per Assum Guardiola de Factoria de Lletres, que servirà per a recolzar a l'autor en la continuació de l'escriptura de la seva novel·la.  Podeu consultar tots els detalls en el següent enllaç.

Però per a fer possible aquesta nova sessió de Lectures al Jardí necessitem a tres autors que vulguin compartir un fragment de la novel·la que estiguin escrivint amb tots nosaltres. Els tres autors llegiran en públic un fragment de 2.200 paraules i participaran en el debat posterior amb el públic. Us agradaria ser un d'aquests tres autors? No sigueu tímids i animeu-vos! Teniu fins al 16 d'octubre per enviar el vostre fragment a lecturesaljardi@yahoo.com. 

Esperem els fragments de les vostres novel·les!

Taller "L'autoedició: noves oportunitats pels autors "

Després d'unes magnífiques vacances, tornem a la feina amb energies renovades i nous projectes que poc a poc us anirem anunciant.

Per començar la temporada organitzem un nou taller pensat, com tots els que fem, per possar a disposició dels autors informacions pràctiques que els ajudin a desenvolupar-se de manera autònoma en el món de l'edició. 

El títol d'aquest nou taller és "L'autoedició: noves oportunitats pels autors" i l'impartirà Maria Cardona, responsable màrqueting i llibre digital a Malpaso Ediciones i fundadora de la consultoria MMCardona. El taller tindrá lloc el proper 18 de setembre de 19h a 21h en el Centre Cultural Valentina (Plaça Regomir, 2, Barcelona). 

Maria Cardona

L'autoedició comença a sonar amb força, no només per aquells que no tenen possibilitats de ser publicats per una editorial tradicional, sinó també per als que publiquen amb aquestes. És el futur de l'edició? En aquest taller donarem dades i xifres reals sobre l'autoedició, desmuntarem mites i veurem què s'ha de fer per autopublicar (o no) un llibre.

Alguns dels punts que es tractaran són els següents:

• Diferències entre ser publicat i autopublicar-se
• Coses a tenir en compte abans d'(auto)publicar-se
• Distribució: plataformes i llibreries
• La promoció

Especialista en màrqueting editorial i estratègia online, Maria Cardona va estudiar Traducció i Interpretació i Lingüística aplicada a les noves tecnologies a la Universitat Pompeu Fabra. Posteriorment cursà el Màster en Edició a la Idec (Universitat Pompeu Fabra). Ha treballat com editora de ficció i llibre de text a diverses editorials, ha format part de l'equip de The London Book Fair i treballat a Guillermo Schavelzon Agencia Literaria com agent i responsable de comunicació i màrqueting. A finals del 2012 funda MMCardona, una consultoria dedicada a les estratègies digitals i el màrqueting online per a editorials, agències literàries i autors. Al maig del 2013 s'embarca en el projecte del llançament online de la nova editorial Malpaso, on és la responsable de màrqueting i edició digital. 

Podeu fer les inscripcions a través d'aquest enllaç Eventbrite. El preu del taller és de 15,- €  amb compra anticipada a Eventbrite i 17,- € el mateix dia a l'entrada del taller i  segons disponibilitat. Places limitades. 

Si teniu qualsevol dubte ens podeu contactar a través del nostre correu lecturesaljardi@yahoo.com. 

Ens veiem el 18 de setembre!

La nostra lectura al jardí

El dia 10 vam tornar al jardí de  Jiwar, el lloc on es van iniciar les nostres lectures. Allà ens va rebre i ens va ajudar en tot la Mireia Estrada, directora de Jiwar, a la que des d'aquí volem agrair públicament la seva col·laboració. 

Una mica abans de la lectura van arribar els nostres autors Laia Vilaseca i Francesc Oliva i pocs minuts després va començar l'acte pròpiament dit.

Iniciem la sessió

Com els textos de la Laia i el Francesc tindreu l'oportunitat de sentir-los en breu a través del nostre canal d' ivox i podreu veure com presenten les seves obres a través de YouTube, us farem aquí un petit resum de com va transcórrer el debat posterior a les lectures. 

Una de les primeres qüestions plantejava la feina de l'estructura de la novel·la. La Laia és la que compta amb més experiència i aquesta mateixa experiència l'ha portat a valorar la necessitat de tenir una armadura per a La noia del vestit blau abans de posar-se a desenvolupar la narració. Aquesta armadura o escaleta incorpora totes les escenes importants i un cop traçat el camí és el moment de deixar-se perdre's per les subtrames de la novel·la, d'escriure sense saber què ens trobarem pel camí però amb el rumb fix fins al final, després ja hi  haurà temps de tornar sobre les passes per acabar de perfilar les escenes. A aquest mètode va arribar després de la feina en una primera novel·la d'aprenentatge a la que es va enfrontar sense aquestes eines d'escriptora.

D'esquerra a dreta Rosa Mena, Francesc Oliva i Laia Vilaseca

El Francesc Oliva va desenvolupar una interessant teoria sobre l'escriptura i sobre la diferència entre nove·la i conte. El conte s'assembla a una perfecta estructura de rellotgeria, però sense l'alè llarg de la novel·la, més propici per l'aprenentatge de l'escriptor amb necessitat d'acumular experiència i kilòmetres de fulls gargotejats; al cap i a la fi "a escriure se n'aprèn escrivint" i això és el que porta fent durant els darrers anys amb la novel·la de la qual ens va llegir un fragment: Desayuno sobre la hierba. Al final d'aquesta reflexió una confessió: si pogués escriuria més planer, però el que li diverteix són les trames i les subtrames, les frases subordinades i les construccions gramaticals arriscades. Això no evita que cada cop que rellegeix  la seva obra faci servir les tisores per a podar allò que considera més superflu, tot buscant un estil més auster. La Laia ho va corroborar, el més senzill és bell i, malgrat que sembli menys elaborat, arribar fins a un estil depurat és un dels grans esforços d'un escriptor: que els diàlegs sonin verídics és un dels reptes de la seva escriptura. 

El públic escolta amb atenció

Un altre assistent va preguntar als nostres escriptors pel procés de documentació a propòsit de l'ambientació de la novel·la d'en Francesc a la ciutat de Lisboa. La seva Lisboa és fruit dels seus viatges, però sobretot de la seva imaginació i és així que qui li adreça la pregunta li suggereix algun detall que hauria d'incorporar sobre els sons del tramvia lisboreta. Entre el nostre públic hi ha autèntics amants de la veracitat :) .

Una de les preguntes indagava sobre el to intimista de la novel·la de la Laia, malgrat ser una obra de gènere, i ella confessà que sí, que existeix una complicitat de l'autora amb uns llocs i una època que coneix bé. Aquest petit poble on es produeix l'acció fou també el poble en el qual va passar les seves vacances d'infantesa.

Una altra de les qüestions que els assistents tenia a veure amb els personatges, existeixen des d'un començament o van apareixent pel camí? Existeixen els principals, definits des de l'inici, encara que la novel·la és un ens viu que pot portar-los per camins molt diferents dels que havia previst l'autor. Existeixen els secundaris, el contrapès dels principals que apareixen i desapareixen segons les necessitats dels autors. 

Durant la lectura

Saben la Laia i el Francesc el final de les seves novel·les? Sí, evidentment, encara que com és lògic no se'ls hi va escapar ni una petita pista. En Francesc Oliva ens fa confessar que li cal saber com acabarà la història, malgrat que aquest final pugui canviar a mesura que avança la narració. La novel·la de la Laia Vilaseca és una novel·la de misteri, un gènere en la qual el final és una de les grans bases per guanyar-se al lector. El seu posicionament al respecte no és simplement estètic, sinó també ètic: li cal que, en un món com el nostre, al final els bons guanyin i els dolents perdin.... almenys a sobre el paper.


S'aprèn a escriure escrivint i sobretot llegint. Una de les curiositats dels assistents fou els models literaris dels dos autors. El Francesc va reconèixer la seva predilecció per autors com Juan Manuel de Prada, Pessoa o Saramago, malgrat que les frases llargues de l'autor, sense gairebé signes de puntuació, li han jugat més d'una mala passada quan ha intentat incorporar-les a la seva escriptura. A la Laia li han influït els clàssics del misteri com Conan Doyle, però també autors amb un estil més directe com Sue Grafton.

El públic escoltant al Francesc Oliva

Finalment es va establir un debat sobre la utilitat de les escoles d'escriptura. Laia, que va estudiar escriptura creativa en UCLA (Los Angeles, Califòrnia) , va reconèixer la seva utilitat, sobretot a l'hora d'atrevir-se a compartir històries pròpies, un repte per a persones introvertides com ella. Però la possibilitat de compartir el que més t'agrada amb aquells pels quals la literatura és també el més important és un incentiu prou potent per salvar qualsevol reticència. Des de Lectures al Jardí volem aprofitar l'oportunitat per felicitar a les escoles d'escriptura pel magnífic treball que estan fent.

Unes primeres gotes de pluja, que afortunadament van quedar en res, van posar punt final al debat. Ens esperaven unes ampolles de cava per brindar amb els amics.

Un moment per brindar després de la lectura i el debat

Gràcies a tots els que ens heu acompanyat al llarg d'aquest any, sigui a través de les xarxes socials, el nostre blog o assistint a les nostres lectures i tallers. Seguirem a les xarxes fins a finals de juliol, però auestt és l'últim post de la temporada.

Bon estiu! 

Laia Vilaseca

La segona lectora que ens acompanyarà a la propera sessió de Lectures al Jardí el 10 de juliol a les 19h (Jiwar-jardins de Olokuti, Astúries, 36)  és la Laia Vilaseca, que ens llegirà un fragment de la novel·la que està escrivint La noia del vestit blau.

Laia Vilaseca és Llicenciada en Media and Communication Studies per la Universitat de Wolverhampton (Regne Unit), posteriorment va cursar estudis d'escriptura creativa a UCLA (Universitat de Los Angeles, California). Àvida lectora, especialment dels clàssics del misteri,  ha treballat com a escriptora, periodista i guionista. Actualment compagina la seva feina com a redactora, correctora i traductora freelance amb l'escriptura de la La noia del vestit blau, la seva segona novel·la. Podeu seguir a la Laia a través del seu blog o els seus perfils de Facebook, twitter o Instagram. 

Laia Vilaseca

Us oferim un petit resum de la novel·la de la que llegirà un fragment la Laia: La tranquil·litat de Treviu, un petit poble de muntanya, es veu trasbalsada quan els seus habitants descobreixen que algú ha desenterrat els ossos de tres tombes al cementiri vell. L’acte, que s’interpreta com una simple bretolada per la policia, desperta la curiositat de la Martina, una escriptora que ha decidit instal·lar-se al poble on va passar la seva infantesa durant una temporada. Veient-ho com una oportunitat per inspirar-se, la Martina decideix esbrinar per ella mateixa els motius i la persona responsables, però el que comença com una innocent investigació de records del passat esdevé una perillosa aventura on la vida de la Martina correrà perill...

Narrada en primera persona i en present, la novel·la convida al lector a descobrir juntament amb la protagonista els conflictes i secrets que s’amaguen darrera el tel d’aparent normalitat que acompanya la vida tranquil·la del poble, descobrint la veritat que s’amaga darrera dels seus records i històries del passat,  sovint creats només sobre una petita base de la realitat i re-configurats per la percepció de cadascun dels personatges. 

blog de Laia Vilaseca

Francesc Oliva

Avui us presentem al Francesc Oliva, que ens llegirà un fragment de la novel·la que està escrivint Desayuno sobre la hierba, el proper 10 de juliol a les 19h a la residència d'artistes Jiwar (jardins d'Olokuti, carrer d'Astúries, 36).

Le Déjeuner sur l'Herbe,Édouard Manet 

Francesc Oliva és llicenciat en Ciències Polítiques, però la seva activitat professional està més lligada als números. Ha fet diversos tallers d’escriptura creativa i molts intents de posar-se a escriure seriosament les novel·les que tenia imaginades, però no ha estat fins ara que ha recuperat aquest projecte del passat amb la intenció de seguir pel camí de la literatura. El Francesc evoca la dita segons la qual "a escriure  s'aprèn escrivint" i es pren la seva novel·la no solament com una via per a explicar una història, sinó també com una experiència d'aprenentatge. Serà molt interessant que comparteixi amb nosaltres com li està anant per aquest camí i què està aprenent. 

Francesc Oliva

Aquí teniu un resum de l'argument de Desayuno sobre la hierba: El Mario i la Lola es coneixen en una festa a la que assisteix part de la classe benestant de la societat i la política barcelonina i, malgrat no estan fets l’un per l’altre, senten una curiositat mútua que els porta a citar-se d’amagat al cap d’uns dies. La mort accidental d’ella en aquesta trobada fa que en Mario decideixi fugir cap a Lisboa on, en la recerca d’alguna justificació creïble pel seu viatge llampec, es converteix en l’involuntari i inesperat causant de la mort d’un narcotraficant. Alhora causa, però també testimoni de l’assassinat, serà ara ell qui es trobi en el punt de mira d’uns sicaris que no sembla que tinguin la intenció de deixar la feina a mitges, de manera que el buscaran per tota la ciutat. És aquí on el Mario, assistit pel Ricardo, un jubilat lisboeta, i amb uns amics d’allò més estrafolaris escampats per la ciutat, anirà esquivant als assassins mentre refà la història i els misteris de Lola en base a un secret que ella li va deixar com a llegat, a les converses amb el Ricardo i a una pintura plena de senyals ocultes: l’Esmorzar sobre l’herba de Manet.

Lisboa es presenta com un escenari, una mera excusa, però acaba esdevenint el leitmotiv de les recerques del misteri de la Lola, una metàfora d’allò que busquem i se’ns escapa... de fet, Lisboa és quasi el personatge més important de la novel·la.

Lectura de 1er aniversari

El proper 10 de juliol a les 19h tindrà lloc una nova sessió de Lectures al Jardí. Per a nosaltres és una sessió molt especial perquè celebrem el nostre primer any de vida. En aquesta ocasió farem la lectura al jardí de la residència internacional d'artistes Jiwar, el fantàtic jardí al bellmig del barri de Gràcia on vam nèixer.  Seran unes veritables lectures al jardí. 

Per aquesta ocasió tant especial hem introduit un petit canvi: aquest cop llegiran dos autors en lloc dels tres habituals a les nostres sessions. Això ens donarà l'oportunitat d'allargar una mica el debat però, sobretot, ens permetrà tenir una estona per brindar amb vosaltres, saludar-vos personalment i agraïr-vos que ens hagueu acompanyat durant aquest temps. 

Avui  us presentem als autors que llegiran el dia 10, en breu us parlarem amb més detall d'ells i de les seves obres:

• Francesc Oliva llegirà un fragment de Desayuno sobre la hierba
• Laia Vilaseca llegirà un fragment de La noia del vestit blau

Francesc Oliva i Laia Vilaseca

Al llarg d'aquesta setmana més informació. De moment apunteu a l'agenda: 10 de juliol a les 19h a Jiwar (c. d'Astúries, 36, 08012 Barcelona)