dimecres, 30 de gener del 2013

Primera lectura a la Bonnemaison

Novament, la nostra sessió de Lectures al Jardí va ser un èxit. Vam estrenar local a la confortable sala d'actes de la Biblioteca Bonnemaison, que possiblement, si a la seva directora Raquel Muñosz li sembla bé, acabi convertint-se en la nova llar de la nostra iniciativa, almenys durant els mesos d'hivern.

Presentada i moderada per Rosa Mena, en aquesta nova sessió els tres autors convidats ens van portar de viatge. 


El viatge d'Albert Vilanova (Caçadors de senglars) fou temporal. Ens va portar a la perillosa foscor d'un bosc ubicat en un moment imprecís del futur. "Volia escriure simplement una novel·la d'aventures, sense més. Es tractava de desengreixar després d'una altra cosa més densa i difícil que havia escrit anteriorment. És divertit inventar-se el que passarà en aquest bosc. Inventar-se perill i posar-hi un llop quan em ve de gust, encara que jo mai m'he trobat cap".
De la mà de Franco Chiavaralloti (Si sientes el viento) vam viatjar al desert dels nòmades de Mongòlia. "Només porten a sobre el que necessiten i res més -ens va explicar Franco, qui els havia conegut de primera mà-; l'èxit de la seva existència depèn de reduir al mínim el que els hi cal per a sobreviure. Això em va impressionar".

Ezequiel Teodoro (El cuaderno negro), que es va desplaçar des de Madrid expressament per assistir a la nostra sessió, ens va portar també a un viatge en el temps a través d'un periodista que rep una informació insòlita sobre el dictador Francisco Franco. Va insistir en el que el més important és corregir una novel·la un cop acabada. "Es la meitat de la feina", ens va explicar. La primera novel·la de l'Ezequiel (El manuscrito de Avicena) va estar molt més intuïtiva, però a l'Escola d’Escriptura de l’Ateneu de Barcelona va aprendre a valorar la importància de tenir una estructura ben treballada. "Ho fa tot mot més fàcil. Quan escrius a cegues tens que tornar cap enrera molts cops".

Com sempre, el debat posterior sobre la creació literària fou el principal focus d' interès. Incidint sobre la necessitat de tenir o no una escriptura prèvia, Franco Chiavaralloti va afirmar que per a ell l'escriptura era com saltar un pont amb una corda lligada als peus. "Et llances a l'aventura, però saps que no xocaràs contra el terra. La corda et salvarà. De fet, és important portar sempre les regnes del que escrius. A la gent li agrada la idea de que els escriptors som déus. Però no és cert: som com artesans creant desprès d'anys de disciplinat ofici. S'ha d'acabar amb la dictadura de les muses".

Un membre del públic li va preguntar a Franco si, atesa la musicalitat de la seva prosa, la modelava llegint el seu propi text en veu alta, com sembla que feia Flaubert. "Només al principi. Tanta poesia no podria mantindre's durant tota la novel·la. Per això la resta és més narratiu i no té el mateix to líric de l'inici. Però vaig voler començar-la amb una escena força atmosfèrica, fent servir el vent de l'estepa com a leitmotiv". A l'Ezequiel, més que llegir en veu alta, el que li agrada és fitxar-se en una imatge concreta. "Les meves novel·les són molt visuals, quasi amb tècniques cinematogràfiques. Encara que avui en dia la gent es cansa aviat i no es poden fer servir massa les descripcions, com es feia al segle XIX".
En aquest punt, l'Albert ens va avisar del perill de fer servir masses imatges estàtiques i de limitar-se a unir-les com si fossin fotos. "La narrativa viu del moviment". L' Ezquiel combat el perill de l'estatisme descrivint l'escena a mesura que avança el personatge, com si l'acompanyés en el seu caminar.

Algú del públic va preguntar per aspectes formals. "Com, quan i a on treballeu?" Els tres novel·listes van coincidir en la importaàcia de la disciplina quotidiana. "Si estàs més de dos o tres dies sense escriure es fa difícil recuper l'hàbit. El més important és fer-ho cada dia.Tan hi fa l'hora". L'Albert Vilanova ens va confessar que va escriure la seva primera novel·la els dimecres de 17:00 a 20:00h, mentre la seva filla petita feia classes de dibuix. En cadascuna d'aquestes ocasions es va proposar escriure almenys quatre pàgines.

Amb tota la raó del món, un membre del públic va comentar la impossibilitat de jutjar una novel·la complerta a partir d'un fragment. Per això el que més ens importa a les nostres sessions és el debat posterior. Es tracta de que el públic vegi de primera mà com s'escriu una novel·la, sense avaluar-la encara com un producte acabat. Tan sols com una petita mostra prometedora.


  

dijous, 10 de gener del 2013

Ja tenim autors pel proper 23 de gener


Hem triat ja els autors que llegiran un fragment de l'obra que estan escrivint per a la propera sessió de Lectures al jardí. Però, abans de res, volem donar les gràcies a tots els autors que han tingut la confiança de lliurar-nos la seva obra per tal de sotmetre-la al nostre comitè de lectura. No sempre és fàcil haver de triar entre un text o un altre. Agraïm a tots els que ens heu escrit el vostre interès per la iniciativa i us desitgem molt d'èxit en aquets projectes literaris.

Els autors que llegiran el proper 23 de gener a les 19h a la Biblioteca Bonnemaison (Sant Pere més Baix, 7) són: Albert Vilanova, Franco Chiaravalloti i Ezequiel Teodoro. Ens agradaria presentar-vos-els breument. 

L'Albert Vilanova és professor d'institut i ha estat vinculat al món editorial com a traductor de llibres infantils i juvenils. També ha redactat informes de lectura, ha preparat materials didàctics per a llibres de text, etc. Podeu seguir-lo a través del blog http://ensagradamoltllegir.blogspot.com.es, on alumnes i professors del seu institut es recomanen mútuament lectures. 

Actualment l'Albert està treballant en la novel·la Caçadors de senglars. Aquí teniu un breu resum del seu argument: un grup d'homes surten de caça a uns boscos inexplorats, fora dels murs de la fortalesa on viuen un miler d'éssers humans, amb la resta de la Terra pràcticament despoblada. Però el viatge no serà com ells esperaven i poc a poc els papers s'intercanviaran i els caçadors acabaran per convertir-se en caçats. Quines situacions viuran aquest grup d'homes perque la situació es capgiri d'aquesta manera? Ho descobrirem a la nostra sessió?

Albert Vilanova

Franco Chiaravalloti es va llicenciar en publicitat a l’Argentina i va estudiar un màster en literatura comparada a la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat amb diferents editorials com a lector i redactor. Ha publicat el llibre de contes Como un cuentagotas que se presiona suave, muy suavemente. Actualment imparteix classes com a professor de conte i novel·la a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Barcelona. 

Si sientes el viento, la novel·la de la qual ens llegirà un fragment, està inspirada en un dels seus viatges. Ubicada en el més profund d'Àsia, dins la novel·la s'entrecreuen un univers de fantasia amb la descripció realista del modus de vida de les tribus nòmades que l'autor va conèixer de primera mà. Una tarda, el vent bufa de l'Oest - senyal de mals presagis- i la mare del petit Altaan és assassinada per un genet desconegut. Desprès de passar la infantesa sota la cura de la jove Saijan, Altaan es segrestat i portat a un palau en el que aprendrà a descobrir els seus propis límits i esbrinarà que la grandesa es troba molts cops en el més elemental. Una novel·la de vent i sorra que ens ensenya que darrera la saviesa més exquisida es pot amagar l'horror.  

Franco Chiaravalloti

També ens acompanyarà el dia 23 l’Ezequiel Teodoro. L’Ezequiel, que viu a Madrid, ha treballat en nombrosos mitjans de comunicació com COPE, Europa Press i diversos diaris i revistes d’informació. En els darrers anys ha exercit com a cap de premsa adjunt del Ministerio de Fomento. Al 2011 va publicar El Manuscrito de Avicena (Ed. Entrelíneas), novel·la de la que ha venut fins el moment 6.000 exemplars. Podeu seguir a l’Ezequiel Teodoro a través dels seus comptes de Twitter o Facebook: @EzequielTeodoro,  http://www.facebook.com/ezequieljteodoro. També podeu trobar-lo al seu blog www.ezequielteodoro.es.

Actualment Ezequiel Teodoro treballa en El cuaderno negro, novel·la de la qual ens llegirà un fragment. Com veureu és una novel·la plena de de sorpreses: per fi s’ha obert un judici a l’Audiencia Nacional contra el franquisme. El periodista de El Pais, Toni Escobar, rep una estranya informació segons la qual existeixen documents que podrien demostrar que des de l’any 1946 una sèrie de caps de la Falange van mantenir segrestada la voluntat de Franco per a dominar el país, el que representaria un sorprenent canvi a la història d’Espanya al demostrar-se la innocència del dictador. Una investigació que es succeeix amb un ritme trepidant permetrà descobrir la veritat sobre el que va passar.

Ezequiel Teodoro

Què us sembla la proposta?  Engrescadora, veritat? Desprès de la lectura començarem un debat entre els autors i els assistents que segur que serà tant interessant com en les darreres sessions.

Recordeu! Us esperem el dia 23 de gener a les 19h a la Biblioteca Bonnemaison!