Autors

Helena Cuesta
Participar a Lectures al jardí va ser molt estimulant. Em va agradar exposar al meu personatge a l'aventura de mostrar-se en públic per un curt espai de temps i veure si era capaç de despertar la curiositat i també algun somriure. Fins aquell moment només alguns amics o coneguts havien llegit uns quants capítols de la novel·la, així que va ser molt gratificant poder comprovar l'impacte que podia tenir en un oïdor completament nou i lliure de prejudicis. Uns mesos després d'aquella lectura vaig acabar la novel·la. 
Maria Escalas
Us vull tornar a agrair l'acte d'ahir. Va ser molt important per a mi, treure fora, per primera vegada, la meva novel·la.
    Jan Farina
    En aquests temps "online" en els que, en teoria, estem tan connectats però paradoxalment tan aïllats, crec no estan prou ponderades iniciatives com Lectures al Jardí, que permeten, amb les seves lectures "en viu", tenir una resposta immediata dels lectors.   Per a mi això resulta tan important com pels actors la confrontació cada nit amb el públic al teatre.  Així que, des de ja, molt feliç d'haver participat en les sessions de Lectures al Jardí. 

Jordi Fenosa Tatay

“Les Roses”, Sala i Mena, m’havien convidat a llegir un bocí de la meva tercera novel·la per a nens, que tot just estava començada. Petons i somriures al jardí de Jiwar, poc abans que una pluja de setembre es deixés caure, mandrosa, i ens obligués a buscar un bon sostre.

Els meus personatges de paper, arribats via teclat d’ordinador des d’un segle XVIII de pet i llufa, van treure el nas tímidament davant d’un grup de cares amigues, i es van sentir molt ben rebuts.
  •  José Ignacio García Martín llegí el 30 d' octubre de 2013 un fragment de la novel·la Palabras sin dueño.

    José Ignacio García Martín
    Treure'ns als escriptors del nostre cubiculum i posar-nos enfront del nostre públic no és senzill. Per als actors o els músics forma part de la seva rutina, però no per als novel·listes. I si és difícil treure'ns a l'aire lliure o pujar-nos a un escenari, molt més complicat és aconseguir que compartim una mica de la nostra obra escrita quan aquesta és encara un embrió o, com a molt, un esbós. Alguna cosa tindrà Lectures al Jardí per trencar amb tots aquests esquemes i ser capaç d'aconseguir una trobada entre autors i lectors en el qual la generositat i l'aprenentatge circulen en ambdues direccions. Gràcies per convidar-me a compartir aquesta experiència.
  • Pep Gomez Arbona llegí el 18 d'abril de 2013 un fragment de la novel·la La força dels anhels.
Pep Gómez Arbona
Lectures al Jardí m’ha ajudat a que la meva obra arribi fins aquells que són capaços de valorar-la amb un criteri veritablement professional. Ja no són aquells amics, lectors gens imparcials, sinó altres escriptors, agents, crítics, tècnics editorials, tot un seguit de professionals que, després d’escoltar-nos, potser han cregut que, per què no, valia la pena tenir-nos en compte.

Iñaki Marín

    Francesc Oliva
La lectura al jardí va mostrar la cara més social i amable de la literatura amb una altra gran peculiaritat: donar rellevància al procés de l'escriptura com a objecte d'interès per si mateix. Esdeveniments com aquests serveixen a més a més a l'escriptor per a mantenir la tensió i amb freqüència com a revulsiu. També, la trobada amb gent disposada a escoltar-te amb les seves millors intencions no fa més que facilitar-te la feina i fer-te sentir (en el meu cas per primer cop) com un autèntic escriptor. Es pot demanar més? 
    Ale Oseguera

Bettina Ruiz Spohr 
A partir de Lectures al Jardí vaig assumir una consciència: la de considerar-me a poc a poc escriptora a  força d'escriure cada dia on sigu. Al meu blog, a Facebook, a un tros de paper, a una llibreta... i una cada cop més imperiosa necessitat d'explicar el que porto a dins. 
Estic molt agraïda a Lectures al Jardí per haver confiat en mi i en la meva novel·la El plor de les girafes. 
Llegir davant d'un públic el fragment de la teva primera novel·la i saber que t'estan escoltant atentament per després fer-te alguna pregunta sobre aquest procés creatiu és una experiència que com a escriptora estic molt orgullosa d'haver pogut experimentar. El procés de creació és una etapa molt solitària i el fet de poder compartir les idees, explicar-les, oxigenar-les i sentir opinions externes ho considero de vital importància tant per l'obra com per mi.    
Un altre factor que per mi ha sigut important és el fet de poder conèixer i compartir taula amb dos escriptors. Poder parlar amb ells, compartir dubtes, estratègies i fins i tot riures de complicitat i veure com t'entenen ha sigut molt enriquidor.
Espero poder acabar la novel·la en breu, ja que llegir el fragment i ser testimoni que havia agradat i que el públic tenia ganes de saber com continuava m'ha donat una bona empenta i una injecció de confiança per escriure diàriament i amb unes ganes renovades.
Ezequiel Teodoro
Va ser una experiència divertida i gratificant, que em va concedir l'oportunitat de conèixer la resposta del públic davant un text que encara no s'havia fet públic. També destacaria l'intercanvi d'idees i la participació al costat d'altres autors, la qual cosa permet seguir aprenent i sentir-te que formes part d'alguna cosa més gran. Recomano l'experiència vivament a qualsevol escriptor, actual o futur.
Miranda Train

Albert Vilanova

Laia Vilaseca
    Vaig decidir participar en la convocatoria del 1er aniversari de lectures al jardí perqué em va semblar una bona oportunitat d'obligar-me a escriure el primer capítol d'una segona novel·la sobre la que portava un bon temps treballant, peró no acabava de perfilar.  Després, quan vaig ser triada com a lectora,  vaig tenir l'oportunitat d' exposar-la en públic, la resposta positiva del qual no va fer sinó animar-me més a seguir treballant en ella, i d'altra banda vaig tenir l'oportunitat de parlar del procés creatiu amb altres escriptors i professionals relacionats amb el món de l'escriptura, una experiència que va resultar molt interessant. 

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada

    Subscriure's a: Missatges (Atom)