Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Menorca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Menorca. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 d’abril del 2013

La nostra lectura preSantJordi

El proppassat dia 17 vam celebrar a la Biblioteca Bonnemaison la nostra sessió de Lectures al Jardí. Avançant-nos gairebé una setmana a Sant Jordi, els nostres autors Pep Gómez Arbona,  Ale Oseguera i Bettina Ruiz Spohr van llegir un fragment de les novel·les en les que estan treballant en aquests moments: La força del anhels, Pasaporte extranjero i El aprendiz de amante. 






Després de les lectures va arribar el moment del debat, que com ja va sent costum va comptar amb nombroses intervencions i va saber a poc.

Els assistents es van interessar pel procés de documentació de la novel·la, quelcom especialment important en l'obra de Pep Gómez Arbona, que situa l'acció de La força dels anhels a la Menorca del segle IX a.C. Segons l'autor la distància és un aliat, doncs el desconeixement d'aquella època fa que la imaginació pugui construir més lliurement. No obstant això, el coneixement del territori que descriu (en Pep és menorquí), així com alguns elements històrics que ha pogut documentar, com el caràcter de la religiositat o de l'arquitectura menorquina d'aquella època, ajuden a situar històricament la novel·la. Un recurs d'escriptor: la utilització de dos registres lingüístics diferenciats, un català culturitzant que fa servir el personatge del "Mestre" fenici i un altre més dialèctic, per la parla dels illencs. Un recurs interessant, però només a l'abast d'aquells escriptors que dominen la llengua amb la soltesa i solvència que va demostrar en Pep a la lectura.



Un dels assistents va preguntar a la Bettina el perquè del seu títol El aprendiz de amante. L'aprenent d'amant... de la vida, en una novel·la que descriu un viatge  -interior- d'iniciació del protagonista que, com tantes persones, en un moment de la seva existència haurà d'optar per seguir transitant el camí marcat o canviar la seva sort malgrat les incerteses. 


Un clàssic als debats de Lectures al Jardí és la curiositat dels futurs lectors pel procés de planificació de les novel·les. En aquests sessions els assistents tenen l'oportunitat de conèixer de primera mà com "es cuina" una obra literària i l'aprofiten. L'Ale Oseguera va començar pel personatge femení de la seva novel·la, va imaginar una història i només desprès va construir la bastida de l'obra, l'escaleta preceptiva per a no perdre's entre els paperets de colors (un per personatge) en els que apuntava elements de la novel·la segons se li anaven ocorrent i amb els que va arribar a empaperar la seva habitació. Inclús ens va portar una mostra i ens el va ensenyar, aquí els teniu:

Per en Pep Gómez Arbona el més complicat, al contrari que per la Bettina, és la idea principal. Un cop pensada i desenvolupada la història arriba el moment del muntatge, és a dir, d'organitzar els capítols per a que la història flueixi de manera creativa i mantingui  cert suspens que "enganxi" al lector. La construcció de l'escaleta, el "mal" necessari per  de tot novel·lista, és un moment del que Pep no en té masses bons records.  


Com entre el públic també hi ha molts novel·listes o futurs novel·listes, sorgeixen qüestions referents a com "vendre" la novel·la en el enrevessat món de l'edició. Com definir una obra per a que sigui accessible al públic? L'Ale reconeix que a ella, com escriptora, li cal un referent del món editorial que conegui les claus d'aquest mercat i que sàpiga dirigir la seva obra al seu potencial públic. Creu que la classificació de gèneres és important i que en el cas de la seva novel·la hauria d'adreçar-se al segment de lectors interessats en el thriller psicològic. La Bettina Ruiz Spohr defineix la seva  obra com una novel·la irònica i en Pep Gómez Arbona considera que trobarà als seus lectors entre els interessats per la novel·la històrica.


Aquesta pregunta porta a una altra de les que tot escriptor es planteja en un moment o un altre de la seva feina: per a qui escriuen? Bettina creu escriure per a un lector espontani, el que visita regularment una llibreria sense idees preconcebudes i que es deixa seduir per la lectura ràpida d'unes poques linies. La seva experiència com a contista ha estat essencial per a saber enganxar a aquest lector espontani que decideix en funció del començament d'una obra. L'Ale, degut a la temàtica de la seva novel·la, creu que pot interessar a un públic jove interessat a l'actualitat, doncs conté elements molt centrals a l'agenda pública actual, com els moviments antisistema. En Pep sap que la llengua que fa servir a la seva novel·la no és fàcil, per això creu que el seu lector potencial és un públic exigent, que està disposat a fer un esforç per apropar-se a una història.

 

No hi ha temps per a més. El vi i els aperitius esperen als assistents per a seguir la xerrada, ara ja més íntima, entre autors i futurs lectors de les seves novel·les. Fins la propera lectura! 

dilluns, 8 d’abril del 2013

Pep Gómez Arbona



Com us vam comentar al nostre darrer post, al llarg d’aquesta setmana us anirem presentant un per un els tres autors que llegiran el dimecres 17 d’abril (sala d’actes de la Biblioteca Bonnemaison). Avui dilluns us volem presentar al Pep Gómez Narbona. 


Pep Gómez Arbona

Pep Gómez Narbona és un menorquí que, malgrat haver estudiat biologia, té com a vocació l’escriptura, de manera que va fer l’itinerari de novel·la a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu de Barcelona. En Pep  ha publicat contes a la revista literària del País Valencià La Lluna en un Cove (un dels seus contes va ser finalista al premi Ictineu). També ha guanyat el I Premi de Narrativa Històrica del Casal d’Història de Mataró (2009), ha estat dos cops finalista del Concurs literari Vila de Gràcia (2011 i 2012) i ha obtingut el  segon premi de l’Illa de Menorca de Narrativa del 2011. També és col·laborador habitual a la revista cultural de Menorca S’Ull de Sol on, amb periodicitat mensual, escriu articles de contingut divers. El podeu seguir a través del seu Facebook i del blog literari Forners i altres històries.



L'acció de La força dels anhels es desenvolupa en el tombant dels segles X i IX a.C. en una illa de la Mediterrània occidental (suposadament, la actual Menorca). Un sacerdot fenici amb aspiracions messiàniques és enviat a l'exili per les autoritats del Temple. Quan el vaixell costeja el nord d'una illa, és engolit per una tempesta i es produeix un naufragi. L'exiliat, mig mort, és recollit per dos nois illencs, dos germans, en Primer i la Palònia, que l'anomenaran El Mestre. Aquest dos nois són especials, diferents de la societat que els envolta, endarrerida fins i tot dins dels paràmetres de la resta de l'illa. El més important, però, és que ambdós germans tenen uns anhels vitals que donen sentit a la seva existència més enllà del rebuig social que pateixen. La relació entre els tres personatges, la interacció amb la societat que els envolta i el viatge que afrontaran per complir aquests anhels conformen el cos de la narració.