Llegint sota la pluja....

La nostra segona sessió de Lectures al jardí  no es va celebrar justament en un jardí... Una pluja impertinent ens va obligar  a improvisar un lloc a cobert, i vam tenir la sort de poder comptar amb l'ajut desinteressat de l' Espai Jove La Fontana. El nostre més sincer agraïment a l'Erika, així com a Olokuti i Jiwar, que van fer mans i mànigues per tal que la sessió es pogués celebrar.  

Fos com fos, al final vam aconseguir tenir a cobert els nostres tres lectors, a la nostra moderadora  Rosa Mena  i a un nombrós públic. Vam comptar més de trenta persones! 

Jan Farina va començar la lectura de la seva trepidant novel·la detectivesca, Un despacho sin clientes, ambientada a l'Espanya dels quaranta. Al seu fragment van aparèixer detectius reals de nom fals, policies franquistes de bufetada fàcil i perillosos guerrillers històrics com el fascinant Quico Sabaté. Ens vam quedar amb les ganes de saber què va passar amb el misteriós encàrrec que el detectiu Pérez Moya va rebre del comissari, però haurem d'esperar a que acabi la seva novel·la. Potser al seu perfil de Facebook ens vulgui avançar algun detall a mesura que avanci a l'escriptura. 

Iñaki Marín va llegir amb gran expressivitat el seu fragment de la novel·la  La sombra del buitre, a la que a la llum del foc --però també a la llum de la física quàntica-- es va anant desenvolupant gairebé davant dels nostres ulls un flirteig il·lícit entre la pragmàtica farmacèutica Pilar Laborda i un idealista professor de física que no augura res de bo... excepte pels seus lectors, és clar.....

En darrer lloc, Jordi Fenosa va aportar un divertit canvi de registre al presentar-nos la seva extravagant senyora Von Sprüngli i el seu camaleó domèstic aficionat a la xocolata desfeta. Amb les ungles morades i el seu cabell taronja, la sorprenent dona posseeix la capacitat de desplegar les ales i revoltar pel sostre de les tavernes de pirates. Un extraordinari fragment de novel·la juvenil que ens va fer desitjar a tots tornar a la infància per tal que algú ens llegeixi aquesta novel·la abans de dormir. 

Tanmateix, i encara que com veureu per les fotografies, les circumstàncies improvisades de la bicació ens van obligar a un canvi de sala, vam poder confirmar el descobriment fet a la primera sessió: que el més interessant de Lectures al Jardí és, sense cap mena de dubte, el debat posterior. Tant és així que, per a properes lectures ens hem proposat reduir a 2.200 paraules la longitud dels fragments llegits a fi de potenciar-lo. 

En la discussió vam esbrinar que la novel·la de Jan farina va sorgir de l’atrevida ocurrència  de presentar-se un dia, sense cita prèvia, en un despatx de detectius demanant matèria per escriure. El van posar en contacte amb un detectiu retirat que li va proporcionar històries i ambients que en Jan reflexa amb extraordinari realisme a la novel·la. Però aquestes no van ser les úniques fonts de l’obra: “M’agrada molt escoltar el que em diuen les persones grans”, ens va dir. Suposem que d’aquí sorgeix la seva habilitat per captar l’ambient de la deprimida Espanya dels quaranta. 

Un dels orígens de la novel·la d'Iñaki Marín, en canvi, va ser el desig de donar a conèixer alguns dels abusos de la indústria farmacèutica, representada en la figura de la protagonista Pilar Laborda. Tanmateix, a mesura que avançava la novel·la alguns aspectes se li van anar de les mans i, com acostuma a succeir, els protagonistes van decidir prendre el seu propi camí. Així ni l’autor ni nosaltres sabem encara com acabarà la relació entre Pilar i Pablo, ni el que succeirà quan ho sàpiga Matias...

La novel·la de Jordi Fenosa és --com vam poder comprovar-- de gran riquesa visual. Així que, com cal esperar d’un il· ilustrador de llarga experiència, l’origen de les seves narracions també són les imatges. Una de les causes que van animar-lo a escriure és la qualitat força millorable que va detectar en alguns dels textos que li tocava il·lustrar. Ens vam quedar amb les ganes de veure la seva versió gràfica de Magdalena Van Sprüngli! Potser, quan la tingui, estigui disposat a compartir-la en aquest blog, ja que ens agradaria molt anar documentant aquí els progressos en les obres dels nostres lectors, que ja són també amics. 

Però el debat no es va quedar aquí. Es va parlar, entre d’altres coses, de les dificultats per combinar l’escriptura amb altres tipus de treball alimentaris o amb la família, els problemes de la disciplina o de les emocions que produeix crear un univers literari. “Pura felicitat!”, ens deia Iñaki, per a qui el plaer de l’escriptura suposa una autèntica amenaça quan va imaginant mons sobre la seva moto. 

Massa aspectes interessants per a resumir-los aquí, així que qui vulgui viure una discussió semblant sobre els secrets de la creació literària haurà d’assistir a una propera sessió de Lectures al Jardí, la data de la qual anunciarem al seu moment. Recordeu els escriptors interessats en llegir que ja podeu fer-nos arribar fragments de la novel·la en curs! (ara només de 2.200 paraules)