dilluns, 18 de novembre del 2013

Xerrada amb la Muriel Villanueva

Com us vaig comentar en un dels darrers post, L'escriptor desconcertat: el nou paper de l'autor, en aquesta nova temporada Lectures al Jardí comença una sèrie d'entrades al blog en les que m'agradaria que entre tots plegats reflexionéssim sobre les problemàtiques amb les que es troba un escriptor avui en dia. 

En el post d'avui voldria compartir amb tots vosaltres una xerrada que vaig tenir fa uns dies amb la Muriel Villanueva, escriptora i professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Barcelona. Segur que molts ja la coneixeu.

Ens vam trobar una tarda d'octubre força calorosa, la Muriel venia d'una entrevista de promoció de la seva darrera novel·la, Motril 86 (per saber més de la novel·la cliqueu aquí), a Radio 4, i era el primer cop que ens vèiem. Ben aviat vaig tenir la sensació que ens coneixíem des de feia temps, segurament perquè de seguida vam parlar el mateix llenguatge, el de l'amor no només pels llibres sinó també pel que implica el fet d'escriure i publicar. 


Muriel Villanueva


LaJ: Muriel, una de les coses que més m'interessa de tu és la teva dualitat d'escriptora i professora d'escriptura. En quina banda et sents més còmoda?

MV: Veig el meu paper de professora d'escriptura i escriptora com una unitat i no entenc una cosa sense l'altre. A l'any 2002 em vaig inscriure a l' Escola d'Escriptura de l'Ateneu perquè des de sempre m'havia agradat escriure, però mai vaig pensar que aquesta decisió condicionaria tantes coses de la meva vida.

Sempre vaig tenir la inquietud d'escriure i tenia escrites algunes coses menors, però a poc a poc vaig anar involucrant-me cada cop més amb l'Escola d'Escriptura i al final vaig acabar donant-hi classes jo mateixa. Aquest contacte diari amb gent que escriu i el fet d'haver d'ajudar-los a trobar el camí per construir la seva pròpia obra ha condicionat sens dubte la meva manera d'escriure.

LaJ: Tens ja altres novel·les publicades i tot just ara estàs promocionant la teva darrera obra, Motril 86. Creus que has tingut més facilitats que altres persones o més sort?

MV: Ni molt menys. Ha estat un tema de temps, de perseverància, de picar moltes portes; res de publicar una novel·la i en un aclucar d'ulls trobar un editor i publicar. Vaig començar de zero, amb totes les dificultats que implica trobar una editorial que et publiqui. Afortunadament, amb Motril 86 les coses han estat molt més fàcils.

Laj: I creus que quan l'autoedició s'estengui més farà aquest camí més planer als autors?

MV: L'autoedició és un recurs útil però s'ha d'anar amb compte. Els autors quan acaben una novel·la estan frisosos per publicar, però a vegades paga la pena tenir una mica de paciència. És important no cremar la novel·la; el fet que deixi de ser un text inèdit li treu possibilitats, per exemple, de cara a presentar-se a molts concursos literaris que poden ser un trampolí cap a una editorial.

A més a més, des d'autoedició, no es pot oblidar que cal acompanyar el llibre amb accions de promoció.


LaJ: I diga'ns, segons la teva pròpia experiència quina implicació creus que hauria de tenir un autor amb la seva obra més enllà del que és pròpiament l'escriptura?

El compromís de l'autor amb la seva obra ha de ser total, no només per la dedicació sinó per la constància. Jo dedico tres hores al dia a la meva pròpia obra, més enllà de les classes i tasques derivades de la meva feina a l'Escola d'Escriptura. Sovint, aquest temps no només el dedico a l'escriptura, sinó també a les xarxes socials, a entrevistes, a presentar-me a concursos, a enviar propostes a editorials...

Laj: Què aconsellaries a un escriptor que vulgui publicar?

MV: Un bon recurs és presentar-se a concursos. El fet de guanyar al 2011 el premi J. Manuel Casero per La Gatera em va permetre publicar a Amsterdam (Ara Llibres). I la repercussió d'aquest llibre m'ha facilitat la publicació de Motril 86.

Cal prendre consciència que escriure, més enllà de la tècnica i la creativitat, requereix una lluita per la publicació que implica molt de picar pedra.

Moltes gràcies Muriel per la teva participació en el blog de Lectures al Jardí i esperem que el que has explicat sigui d'utilitat pel autors que ens segueixen. I molta sort amb Motril 86 !

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada