Després de les lectures va arribar el moment del debat, que com ja va sent costum va comptar amb nombroses intervencions i va saber a poc.
Els assistents es van interessar pel procés de documentació de la novel·la, quelcom especialment important en l'obra de Pep Gómez Arbona, que situa l'acció de La força dels anhels a la Menorca del segle IX a.C. Segons l'autor la distància és un aliat, doncs el desconeixement d'aquella època fa que la imaginació pugui construir més lliurement. No obstant això, el coneixement del territori que descriu (en Pep és menorquí), així com alguns elements històrics que ha pogut documentar, com el caràcter de la religiositat o de l'arquitectura menorquina d'aquella època, ajuden a situar històricament la novel·la. Un recurs d'escriptor: la utilització de dos registres lingüístics diferenciats, un català culturitzant que fa servir el personatge del "Mestre" fenici i un altre més dialèctic, per la parla dels illencs. Un recurs interessant, però només a l'abast d'aquells escriptors que dominen la llengua amb la soltesa i solvència que va demostrar en Pep a la lectura.
Un dels assistents va preguntar a la Bettina el perquè del seu títol El aprendiz de amante. L'aprenent d'amant... de la vida, en una novel·la que descriu un viatge -interior- d'iniciació del protagonista que, com tantes persones, en un moment de la seva existència haurà d'optar per seguir transitant el camí marcat o canviar la seva sort malgrat les incerteses.
Un clàssic als debats de Lectures al Jardí és la curiositat dels futurs lectors pel procés de planificació de les novel·les. En aquests sessions els assistents tenen l'oportunitat de conèixer de primera mà com "es cuina" una obra literària i l'aprofiten. L'Ale Oseguera va començar pel personatge femení de la seva novel·la, va imaginar una història i només desprès va construir la bastida de l'obra, l'escaleta preceptiva per a no perdre's entre els paperets de colors (un per personatge) en els que apuntava elements de la novel·la segons se li anaven ocorrent i amb els que va arribar a empaperar la seva habitació. Inclús ens va portar una mostra i ens el va ensenyar, aquí els teniu:
 |
Per en Pep Gómez Arbona el més complicat, al contrari que per la Bettina, és la idea principal. Un cop pensada i desenvolupada la història arriba el moment del muntatge, és a dir, d'organitzar els capítols per a que la història flueixi de manera creativa i mantingui cert suspens que "enganxi" al lector. La construcció de l'escaleta, el "mal" necessari per de tot novel·lista, és un moment del que Pep no en té masses bons records.
Com entre el públic també hi ha molts novel·listes o futurs novel·listes, sorgeixen qüestions referents a com "vendre" la novel·la en el enrevessat món de l'edició. Com definir una obra per a que sigui accessible al públic? L'Ale reconeix que a ella, com escriptora, li cal un referent del món editorial que conegui les claus d'aquest mercat i que sàpiga dirigir la seva obra al seu potencial públic. Creu que la classificació de gèneres és important i que en el cas de la seva novel·la hauria d'adreçar-se al segment de lectors interessats en el thriller psicològic. La Bettina Ruiz Spohr defineix la seva obra com una novel·la irònica i en Pep Gómez Arbona considera que trobarà als seus lectors entre els interessats per la novel·la històrica.
Aquesta pregunta porta a una altra de les que tot escriptor es planteja en un moment o un altre de la seva feina: per a qui escriuen? Bettina creu escriure per a un lector espontani, el que visita regularment una llibreria sense idees preconcebudes i que es deixa seduir per la lectura ràpida d'unes poques linies. La seva experiència com a contista ha estat essencial per a saber enganxar a aquest lector espontani que decideix en funció del començament d'una obra. L'Ale, degut a la temàtica de la seva novel·la, creu que pot interessar a un públic jove interessat a l'actualitat, doncs conté elements molt centrals a l'agenda pública actual, com els moviments antisistema. En Pep sap que la llengua que fa servir a la seva novel·la no és fàcil, per això creu que el seu lector potencial és un públic exigent, que està disposat a fer un esforç per apropar-se a una història.
No hi ha temps per a més. El vi i els aperitius esperen als assistents per a seguir la xerrada, ara ja més íntima, entre autors i futurs lectors de les seves novel·les. Fins la propera lectura!
