ens hem traslladat a:
us esperem allà!
Arantzazu del Campo |
Àlex Nogués |
Anna Omella |
elements que apareixen a un llibret |
Lili Marleen, canción de amor y de muerte, de Rosa Sala Rose |
Anna Omella, Alex Nogués i Arantzazu del Campo |
Muriel Villanueva
LaJ: Muriel, una de les coses que més m'interessa de tu és la teva dualitat d'escriptora i professora d'escriptura. En quina banda et sents més còmoda?
MV: Veig el meu paper de professora d'escriptura i escriptora com una unitat i no entenc una cosa sense l'altre. A l'any 2002 em vaig inscriure a l' Escola d'Escriptura de l'Ateneu perquè des de sempre m'havia agradat escriure, però mai vaig pensar que aquesta decisió condicionaria tantes coses de la meva vida.
Sempre vaig tenir la inquietud d'escriure i tenia escrites algunes coses menors, però a poc a poc vaig anar involucrant-me cada cop més amb l'Escola d'Escriptura i al final vaig acabar donant-hi classes jo mateixa. Aquest contacte diari amb gent que escriu i el fet d'haver d'ajudar-los a trobar el camí per construir la seva pròpia obra ha condicionat sens dubte la meva manera d'escriure.
LaJ: Tens ja altres novel·les publicades i tot just ara estàs promocionant la teva darrera obra, Motril 86. Creus que has tingut més facilitats que altres persones o més sort?
MV: Ni molt menys. Ha estat un tema de temps, de perseverància, de picar moltes portes; res de publicar una novel·la i en un aclucar d'ulls trobar un editor i publicar. Vaig començar de zero, amb totes les dificultats que implica trobar una editorial que et publiqui. Afortunadament, amb Motril 86 les coses han estat molt més fàcils.
Laj: I creus que quan l'autoedició s'estengui més farà aquest camí més planer als autors?
MV: L'autoedició és un recurs útil però s'ha d'anar amb compte. Els autors quan acaben una novel·la estan frisosos per publicar, però a vegades paga la pena tenir una mica de paciència. És important no cremar la novel·la; el fet que deixi de ser un text inèdit li treu possibilitats, per exemple, de cara a presentar-se a molts concursos literaris que poden ser un trampolí cap a una editorial.
A més a més, des d'autoedició, no es pot oblidar que cal acompanyar el llibre amb accions de promoció.
LaJ: I diga'ns, segons la teva pròpia experiència quina implicació creus que hauria de tenir un autor amb la seva obra més enllà del que és pròpiament l'escriptura?
El compromís de l'autor amb la seva obra ha de ser total, no només per la dedicació sinó per la constància. Jo dedico tres hores al dia a la meva pròpia obra, més enllà de les classes i tasques derivades de la meva feina a l'Escola d'Escriptura. Sovint, aquest temps no només el dedico a l'escriptura, sinó també a les xarxes socials, a entrevistes, a presentar-me a concursos, a enviar propostes a editorials...
Laj: Què aconsellaries a un escriptor que vulgui publicar?
MV: Un bon recurs és presentar-se a concursos. El fet de guanyar al 2011 el premi J. Manuel Casero per La Gatera em va permetre publicar a Amsterdam (Ara Llibres). I la repercussió d'aquest llibre m'ha facilitat la publicació de Motril 86.
Cal prendre consciència que escriure, més enllà de la tècnica i la creativitat, requereix una lluita per la publicació que implica molt de picar pedra.
Moltes gràcies Muriel per la teva participació en el blog de Lectures al Jardí i esperem que el que has explicat sigui d'utilitat pel autors que ens segueixen. I molta sort amb Motril 86 !
|