ens hem traslladat a:

www.lecturesaljardi.com

us esperem allà!

Us presentem a Arantzazu del Campo, Àlex Nogués i Anna Omella i les seves novel·les

En el post d'avui us presentem més detingudament als tres autors que llegiran un fragment de la novel·la que estan escrivint a la propera sessió de Lectures al Jardí, el pròxim 26 de febrer a les 19h a la sala d'actes de la Biblioteca Bonnemaison. 

Arantzazu del Campo

En primer lloc llegirà Arantzazu del Campo. Arantzazu és llicenciada en Antropologia Social i Cultural (UB), diplomada en Infermeria (UAB) i té un màster en Direcció General d'Empreses (Escola de Negocis Internacional CEREM). Amant dels viatges i coneixedora del món de la nit i l'espectacle, actualment està estudiant criminologia, estudis que l' han portat a embarcar-se en l'aventura d'escriure la seva primera novel·la: La seducción de un corazón muerto. Per dotar-se d'eines que l'ajudin a l'escriptura d'aquesta novel·la, Arantzazu s'està formant actualment a l'Aula de Escritores. 

L'argument de La seducción del corazón muerto és el següent: una distingida Madame treu de la presó a un dels assassins més sàdics dels últims temps a canvi d'un tracte. Coneix la seva història i és conscient del perill que suposa fer tractes amb ell. Tot i així, està disposada a seduir-lo per a que accepti els seus propòsits. El que no té previst és l'obsessió insaciable de l'assassí.

Molt prop de tots dos, es troba Morelli, un capo de la màfia del sexe i antic amic de la Madame. El sentiment entre tots dos dista molt del plaer d'antany. És més, ara són rivals i lluiten per un mateix objectiu encara que amb diferents intencions. Per aconseguir-ho, pot arriscar-ho tot: el seu imperi i el seu poder. 

La clau de tot recau en Lou, una estudiant d'antropologia forense amb moltes expectatives posades en el seu futur que es veurà immersa en una trama que posa a prova els seus valors, idees i aspiracions. 

Àlex Nogués

El segon dels nostres lectors és Àlex Nogués. Llicenciat en Geologia per la UAB, Àlex Nogués té també un postgrau en Hidrogeologia per la UPC i un altre en Nutrició per la UB. Ha publicat els contes de ciència ficció Immortalitza 756, Symbios i Examen de Consciencia a la revista "Redes". Va publicar l'original llibre de fotocontes La cámara de escribir conjuntament amb els fotògrafs Noemí López i Marc Villalba. La seva producció literària actualment es centra en la literatura infantil, fantàstica i de ciència ficció. Pots seguir a Alex Nogués a través del seu blog Problemas con las Burbujas i conèixer de més a prop els seus foto-relats a La cámara de escribir. 

Àlex està treballant en la novel·la juvenil Nan Madol. Voleu saber de què tracta? L'àvia de Francesca està malalta i senil. A tres dies de complir els 100 anys, Francesca descobreix que en les boires de la seva memòria s'amaga alguna cosa, un record de la seva infantesa que no aconsegueix concretar i que podria retornar-li l'alegria en l'imminent final. Solament sap que al jardí hi ha un tresor enterrat fa noranta anys. Ajudada pels seus inseparables amics, Francesca s'embarcarà en la cerca del tresor; una aventura que els portarà a descobrir què passa amb tot allò que oblidem, més enllà d'aquest lloc, més enllà d'aquest temps.

Anna Omella

Anna Omella serà la darrera de les nostres lectores. El seu amor pels llibres i els quaderns d'escriptura la va portar a emprendre el camí de l'escriptura, en un primer moment en forma de relats curts (que podeu llegir al seu blog Lletres en conserva) i posteriorment a iniciar la seva novel·la Sota els porxos. Entre els seus projectes més immediats està el d'inscriure's a una escola d'escriptura.

Sota els porxos té el següent argument: en Renato és un supervivent d’un món que ja no existeix. La Mica fa temps que es va perdre i encara no ha trobat el seu camí. L’ Àrbitre, fuig de la crueltat de la seva infantesa i topa contra les parets de la seva vida com un lleó engabiat, sense futur ni destí. I la colla de sota els porxos vaga com pot pels carrers del casc antic d’una Barcelona que no els acull. 

Tots ells composen un calidoscopi humà on res és com sembla ser a primer cop d’ull. La mort, el crim,  i la lluita per la subsistència diària els unirà en una història tràgica –còmica on els valors com l’amor i l’amistat encara són el motor per tirar endavant les seves vides.

Què us sembla? Una bona proposta per passar una bona estona escoltant els tres fragments en la veu dels seus autors i parlar amb ells sobre els seus diferents procesos de creació.

Us esperem el 26 de febrer a la Biblioteca Bonnemaison! 

My libreto, una eina que màrqueting que donarà visibilitat al teu llibre

"Si no et veuen, no et llegeixen" és el títol d'un dels tallers de Lectures al Jardí que va impartir l'especialista en màrqueting per a escriptors Neus Arqués, però a l'ecosistema del llibre actual aquest si no et veuen, no et llegeixen és una de les grans màximes. 

El tant per cent de llibres publicats, en paper o en digital, que resulta invisible és elevadíssim, i si a això afegim la davallada de lectors als darrers anys ens trobem que hi ha més llibres i menys gent que llegeix. Per això, la guerra per captar l'atenció del lector, la guerra per la visibilitat del llibre, és cada cop més important i ens hem d'armar d'eines que ens ajudin a guanyar-la. 

A l'entrada d'avui m'agradaria parlar-los d'una eina de màrqueting que us pot ser d'utilitat per a dotar de visibilitat al vostre llibre: Mylibreto, una plataforma tecnològica que permet que un llibre pugui incrementar exponencialment la seva difusió per internet. 

Què és i com funciona Mylibreto? Molt fàcil, a través d'aquesta plataforma el teu llibre, sigui digital o en paper, generarà un llibret digital. 

elements que apareixen a un llibret

Aquest llibret conté tots els elements claus del llibre: una breu sinopsis, la biografia de l'autor, les paraules claus del llibre, el booktrailer, les resenyes en premsa o en blogs, fotografies, etc. És a dir, en una ullada el lector obté tota la informació que li cal per esbrinar si el llibre l'interessa  i comprar-lo, perquè el llibret enllaça també amb les principals botigues d'internet o pots localitzar-lo a la teva llibreria més propera. 

Però, a més a més, Mylibreto té altres prestacions, com presentar el seu contingut de manera que els buscadors el llistin a les primeres posicions, tant pel nom i pel títol com per les paraules claus del llibre. També genera widgets amb els que podreu acompanyar resenyes, crítiques i publicitar el llibre, wigdets que generen visites al llibret. 

ver El misterioso caso alemán en myLIBRETO Exemple de widget

Jacobo Alba, d' Emilia Landiluce

Mylibreto és idoni per autors i per editorials. Si ets un autor que s'autopublica, o vols recolzar la campanya de promoció de la teva editorial, aconseguiràs: visibilitat, centralitzar tots els continguts de qualitat del teu llibre en una sola pàgina i difusió a través dels widgets. 

El mateix autor pot fer en molt poc temps el llibret del seu llibre. A la pàgina web de Mylibreto trobareu tutorials sobre cóm elaborar el llibret (text o vídeo) i com posar el widget al blog. Personalment us recomano provar amb la versió freemium  i, si us agrada el producte, podeu optar al pla profesional o premium. 

Encara que aquest blog està dedicat essencialment als autors, no vull deixar de banda les possibilitats que aquesta eina dóna a les editorials: facilita el filtre d'informació pels prescriptors, permet obtenir estadístiques a través de les quals prendre decisions de màrqueting.  

Lili Marleen, canción de amor y de muerte, de Rosa Sala Rose

La guerra per la visibilitat d'un llibre és molt dura. Per això us animo a utilitzar tots els recursos de màrqueting per a escriptors que tingueu a les vostres mans, com per exemple el que us he mostrat avui. Conec de primera mà casos en els quals ha funcionat molt bé, per això m'atreveixo a recomanar-ho. Si algun de vosaltres es decideix a fer-lo servir, no deixeu de dir-me què us ha semblat.

Tres nous autors per aquest febrer

Tenim ja als tres autors que compartiran amb tots nosaltres un fragment de l'obra que estan escrivint i debatran amb el públic a la propera sessió de Lectures al Jardí, el proper 26 de febrer a les 19h a la sala d'actes de la Biblioteca Bonnemasion (Sant Pere més Baix, 7) . Com sempre, moltes gràcies a tots aquells que ens heu fet la confiança d'enviar-nos la vostra feina.

Avui només us anunciem el nom dels autors i els títols de les seves novel·les, al llarg dels propers dies us anirem presentant a cada autor per separat per tal que els conegueu una mica millor el dia de la lectura. Els autors son:

• Arantzazu del Campo, que llegirà un fragment de La seducción de un corazón muerto
  
• Alex Nogués, que llegirà un fragment de Nan Madol
  
• Anna Omella, que llegirà un fragment de Sota els porxos

Anna Omella, Alex Nogués i Arantzazu del Campo

Els autors d'aquesta lectura, juntament amb els que participin a la resta de lectures de la temporada, optaran al Premi al fragment més prometedor de Lectures al Jardí (amb la col·laboració de Factoria de Lletres).

Després de la lectura compartirem una copa de vi amb els autors. 

Us esperem el 26 de febrer a les 19h a la sala d'actes de la Biblioteca Bonnemaison!

Twitter per a escriptors: quan menys és més

Abans de res una confessió: m'agrada moltíssim twitter. M'agrada per la seva immediatesa, per la possibilitat d'interactuar amb els altres i consulto el seu timeline sempre que puc, potser massa i tot. 

Sovint els autors em fan preguntes sobre la utilització de les xarxes socials en general i de twitter en particular. Jo sempre els hi dic el mateix: si no et sents còmode millor no ser-hi. 

Però si has decidit estar a twitter com a autor, promocionar des d'aquesta xarxa la teva obra i contactar amb el teu públic i altres autors, aquí van algunes indicacions que et poden ser d'utilitat. 

• Si encara no tens compte de twitter i has de crear un compte nou fes-ho millor amb el teu nom. Comença a treballar així en la teva pròpia imatge de marca. 
  
  
• La biografia del perfil és important: deixa clar qui ets per tal que la gent et pugui situar bé. No deixis d'incloure a la descripció l'enllaç amb el teu blog o web.

• No oblidis posar el teu compte de twitter i corresponent enllaç en qualsevol perfil web: blog, signatura digital, resta de xarxes socials, etc.
  
•  Pensa què interessa als lectors dels teus tweets. Estudia el seu perfil (o el perfil ideal de  qui t'agradaria adreçar-te) i sigues empàtic.
  
• No només és important el què escrius, també com ho escrius. Utilitza bé el llenguatge, sigues enginyós, escriu tweets que engresquin al lector a obrir el link. Al cap i a la fi, ets escriptor!
  
  
• Escriu tweet de menys de 140 caracters per tal que et puguin citar i afegir un comentari. Els tweets que inclouen un comentari sempre donen més credibilitat que simplement clicar retweet. 

• Crea twitts amb contingut rellevant. Comparteix blogs que et semblin interessants, convocatòries per a concursos, noves eines pels escriptors, consells. No hi ha res més cansat que un autor a twitter promocionant sense parar el seu llibre com si fos l'única cosa que pot interessar als seus seguidors. Amb el clàssic "yo, mi, me conmigo" només aconseguiràs que et deixin de seguir.
  
• Twitter pot ser una font valuosíssima d'informació i d'inspiració. Informació sobre novetats del sector, actes en els quals potser t'interessa participar, idees que fan servir altres autors per promocionar la seva obra, etc.
  
  

• Interactua amb els teus seguidors (sobretot amb ells), amb la gent que t'interessa i amb els companys de professió. Si veus que un altre autor acaba de publicar la seva novel·la no perdis l'oportunitat de felicitar-lo: twitter és una xarxa social, no un monòleg. 
  
  
• Agraeix els retweets, els comentaris, que et segueixin. Això últim ho pots fer a través d'auto DM, amb els que, de pas, pots promocionar la teva pàgina de Facebook,el teu blog o la teva darrera novel·la. 
  
  
• Fes servir hastags. T'ajudaran a donar destacar aquelles paraules que consideris rellevants i ajudaran a localitzar el teu tweet. Sempre que puguis, posa'ls en el mateix text del tweet, així estalvies espai.

• Repeteix els teus tweets en diferents moments. Si estàs difonen un contingut interessant és molt difícil que arribi a tots els teus seguidors si només el publiques un dilluns a les 11 del matí.
   
• Per què no recuperar post del passat? Twitter és una eina perfecta per fer-ho. Molts continguts del teu blog poden ser absolutament vigents passat un temps. 

• Desvirtualitza tant com puguis. Segurament hi haurà molta gent que t'interessi a la teva mateixa ciutat. No deixis d'anar als actes públics que es fan, o simplement proposa una trobada. Això que les xarxes aïllant no és ni molt menys cert. En l'any i mig de vida de LaJ he conegut més gent que als darrers 5 anys, i a la majoria gràcies a twitter.
  
• Una darrera indicació: no et deixis segrestar per l'hipnòtic timeline de twitter. Recorda que et cal aquest temps per escriure la teva novel·la. 

Vols saber com fan sevir twitter altres escriptors? En aquest enllaç trobaràs 100 perfils d'escriptors espanyols. Qui saps si algun dia estaràs en un llistat similar!

Convocatòria: VII sessió de Lectures al Jardí

Ja tenim nova data per a la propera sessió de Lectures al Jardí: el 26 de febrer a les 19h a la Biblioteca Bonnemaison (Sant Pere més Baix, 7). 

Però aquesta lectura no és possible sense autors, per  això obrim convocatòria per rebre fins al 5 de febrer un fragment de la novel·la que esteu escrivint (2.200 paraules). D'entre tots els fragments rebuts, el comitè de lectura de Lectures al Jardí triarà a tres autors que llegiran en públic el seu fragment i participaran en el debat posterior amb el públic.   

Recordeu que el jurat de Lectures al Jardí premiarà el fragment que consideri més prometedor d'entre tots els fragments que es llegeixin a la temporada 2013-2014. El guanyador del 1er premi al fragment més prometedor de Lectures al Jardí obtindrà una sessió de coaching per a escriptors (3h) impartida per Assum Guardiola de Factoria de Lletres, que servirà per a recolzar a l'autor en la continuació de l'escriptura de la seva novel·la.  Podeu consultar tots els detalls en el següent enllaç.

Voleu ser un d'aquests tres autors? A nosaltres ens agradaria molt rebre els vostres textos, animeu-vos! Teniu fins al 5 de febrer per enviar el vostre fragment a lecturesaljardi@yahoo.com. 

Xerrada amb la Muriel Villanueva

Com us vaig comentar en un dels darrers post, L'escriptor desconcertat: el nou paper de l'autor, en aquesta nova temporada Lectures al Jardí comença una sèrie d'entrades al blog en les que m'agradaria que entre tots plegats reflexionéssim sobre les problemàtiques amb les que es troba un escriptor avui en dia. 

En el post d'avui voldria compartir amb tots vosaltres una xerrada que vaig tenir fa uns dies amb la Muriel Villanueva, escriptora i professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Barcelona. Segur que molts ja la coneixeu.

Ens vam trobar una tarda d'octubre força calorosa, la Muriel venia d'una entrevista de promoció de la seva darrera novel·la, Motril 86 (per saber més de la novel·la cliqueu aquí), a Radio 4, i era el primer cop que ens vèiem. Ben aviat vaig tenir la sensació que ens coneixíem des de feia temps, segurament perquè de seguida vam parlar el mateix llenguatge, el de l'amor no només pels llibres sinó també pel que implica el fet d'escriure i publicar. 

Muriel Villanueva

LaJ: Muriel, una de les coses que més m'interessa de tu és la teva dualitat d'escriptora i professora d'escriptura. En quina banda et sents més còmoda?

MV: Veig el meu paper de professora d'escriptura i escriptora com una unitat i no entenc una cosa sense l'altre. A l'any 2002 em vaig inscriure a l' Escola d'Escriptura de l'Ateneu perquè des de sempre m'havia agradat escriure, però mai vaig pensar que aquesta decisió condicionaria tantes coses de la meva vida.

Sempre vaig tenir la inquietud d'escriure i tenia escrites algunes coses menors, però a poc a poc vaig anar involucrant-me cada cop més amb l'Escola d'Escriptura i al final vaig acabar donant-hi classes jo mateixa. Aquest contacte diari amb gent que escriu i el fet d'haver d'ajudar-los a trobar el camí per construir la seva pròpia obra ha condicionat sens dubte la meva manera d'escriure.

LaJ: Tens ja altres novel·les publicades i tot just ara estàs promocionant la teva darrera obra, Motril 86. Creus que has tingut més facilitats que altres persones o més sort?

MV: Ni molt menys. Ha estat un tema de temps, de perseverància, de picar moltes portes; res de publicar una novel·la i en un aclucar d'ulls trobar un editor i publicar. Vaig començar de zero, amb totes les dificultats que implica trobar una editorial que et publiqui. Afortunadament, amb Motril 86 les coses han estat molt més fàcils.

Laj: I creus que quan l'autoedició s'estengui més farà aquest camí més planer als autors?

MV: L'autoedició és un recurs útil però s'ha d'anar amb compte. Els autors quan acaben una novel·la estan frisosos per publicar, però a vegades paga la pena tenir una mica de paciència. És important no cremar la novel·la; el fet que deixi de ser un text inèdit li treu possibilitats, per exemple, de cara a presentar-se a molts concursos literaris que poden ser un trampolí cap a una editorial.

A més a més, des d'autoedició, no es pot oblidar que cal acompanyar el llibre amb accions de promoció.

LaJ: I diga'ns, segons la teva pròpia experiència quina implicació creus que hauria de tenir un autor amb la seva obra més enllà del que és pròpiament l'escriptura?

El compromís de l'autor amb la seva obra ha de ser total, no només per la dedicació sinó per la constància. Jo dedico tres hores al dia a la meva pròpia obra, més enllà de les classes i tasques derivades de la meva feina a l'Escola d'Escriptura. Sovint, aquest temps no només el dedico a l'escriptura, sinó també a les xarxes socials, a entrevistes, a presentar-me a concursos, a enviar propostes a editorials...

Laj: Què aconsellaries a un escriptor que vulgui publicar?

MV: Un bon recurs és presentar-se a concursos. El fet de guanyar al 2011 el premi J. Manuel Casero per La Gatera em va permetre publicar a Amsterdam (Ara Llibres). I la repercussió d'aquest llibre m'ha facilitat la publicació de Motril 86.

Cal prendre consciència que escriure, més enllà de la tècnica i la creativitat, requereix una lluita per la publicació que implica molt de picar pedra.

Moltes gràcies Muriel per la teva participació en el blog de Lectures al Jardí i esperem que el que has explicat sigui d'utilitat pel autors que ens segueixen. I molta sort amb Motril 86 !

Nova data del taller "L'autoedició: noves oportunitats pels autors"

Ja tenim nova data del taller "L'autoedició: noves oportunitats pels autors" , que impartirà Maria Cardona, responsable màrqueting i llibre digital a Malpaso Ediciones i fundadora de la consultoria MMCardona. El taller tindrá lloc el proper 27 de noviembre de 19h a 21h a l' Obrador d'Històries (Calàbria, 199, local 2, molt a prop de la para de metro d' Entença).

L'autoedició comença a sonar amb força, no només per aquells que no tenen possibilitats de ser publicats per una editorial tradicional, sinó també per als que publiquen amb aquestes. És el futur de l'edició? En aquest taller donarem dades i xifres reals sobre l'autoedició, desmuntarem mites i veurem què s'ha de fer per autopublicar (o no) un llibre.

Alguns dels punts que es tractaran són els següents:

• Diferències entre ser publicat i autopublicar-se
• Coses a tenir en compte abans d'(auto)publicar-se
• Distribució: plataformes i llibreries
• La promoció

Especialista en màrqueting editorial i estratègia online, Maria Cardona va estudiar Traducció i Interpretació i Lingüística aplicada a les noves tecnologies a la Universitat Pompeu Fabra. Posteriorment cursà el Màster en Edició a la Idec (Universitat Pompeu Fabra). Ha treballat com editora de ficció i llibre de text a diverses editorials, ha format part de l'equip de The London Book Fair i treballat a Guillermo Schavelzon Agencia Literaria com agent i responsable de comunicació i màrqueting. A finals del 2012 funda MMCardona, una consultoria dedicada a les estratègies digitals i el màrqueting online per a editorials, agències literàries i autors. Al maig del 2013 s'embarca en el projecte del llançament online de la nova editorial Malpaso, on és la responsable de màrqueting i edició digital. 

Podeu fer les inscripcions a través d'aquest enllaç Eventbrite. El preu del taller és de 15,- €  amb compra anticipada a Eventbrite i 17,- € el mateix dia a l'entrada del taller i  segons disponibilitat. Places limitades. 

Si teniu qualsevol dubte ens podeu contactar a través del nostre correu lecturesaljardi@yahoo.com. 

Ens veiem el 27 de novembre!

VI sessió de Lectures al Jardí: la lectura d'inici de curs

El dia 30 vam celebrar la VI sessió de Lectures al Jardí, iniciant oficialment la temporada de lectures públiques. A poc a poc, el que va començar com una activitat puntual es consolida i creix amb pas ferm i segur. Ja són sis trobades i un bon nombre d'autors que ens van acompanyant en aquest camí (podeu veure quins han estat aquí).

Com és habitual en les nostres lectures, la Biblioteca Francesca Bonnemaison ens va cedir la seva sala d'actes per tal que Elisenda, José Ignacio i María poguessin llegir un fragment de les novel·les en les quals estan treballant. 

Els autors van arribar una estona abans que comencés l'acte. No es coneixien però de seguida es va crear un molt bon clima entre ells. Lectures al Jardí també és això: que autors que es troben encara escrivint la seva novel·la es coneguin, xerrin, connectin. Això que ara es diu networking i que és el trobar-se amb gent que es dedica al que fas i xerrar per enriquir-se mútuament de tota la vida. Aquest bon clima que es va crear abans de la sessió va presidir tot l'acte. 

Elisenda, José Ignacio i Maria

Un cop més, el públic no ens va fallar i ens va acompanyar generosament. Algunes cares conegudes pels autors i d'altres interessades per la literatura i per veure com es cuina una novel·la i què passa quan encara queda tant per dir. 

En primer lloc va llegir Elisenda Solsona un fragment de El plor dels girafes, la història d'amor de la Júlia i la Cèlia. El públic va destacar posteriorment l'especial tractament que Elisenda dóna al seu narrador, un narrador que sembla donar instruccions als protagonistes. Elisenda va cursar un Màster en Guió, cosa que sens dubte influeix en el seu text (originàriament un guió). Més que un narrador omniscient, sembla que una càmara segueixi els moviments dels personatges. 

Un altre dels elements que el públic va destacar del fragment de l'Elisenda va ser el seu ritme gairebé musical. I és que la música i la literatura tenen un paper fonamental en la seva obra, i seran aquests dos elements artístics els que marcaran les unions i separacions dels protagonistes. 

Elisenda Solsona

També ens va avançar Elisenda com té pensada que sigui l'estructura d' El plor dels girafes: un relat no lineal amb salts temporals que poden ser llegits gairebé com a històries independents. Serà finalment la seva novel·la així o prendrà altres rumbs quan la tingui més avançada? Esperem que ens vagi informant. 

El segon lector de la tarda va ser José Ignacio García Martín, que ens va llegir un fragment de Palabras sin dueño. El cas de José Ignacio és molt diferent al d'Elisenda: si ella fa tan sols uns mesos que ha iniciat l'escriptura de la seva primera novel·la (fins ara es dedicava bàsicament als relats), José Ignacio és un autor amb diverses novel·les ja publicades. El projecte de Palabras sin dueño es remunta en el temps.

José Ignacio García Martín

José Ignacio va començar a escriure fa temps Palabras sin dueño, però va decidir no continuar treballant en ella. Sota l'aparença de novel·la negra (i José Ignacio va recalcar el de només l'aparença) Palabras sin dueño tracta el tema de les relacions humanes sota diferents modalitats: entre pares/fills, parelles, amics. La novel·la planteja també preguntes del tipus, per exemple, delataries al teu millor amic? Temes prou complexos com per no sentir-se prou madur en aquell moment per abordar aquest projecte, deixar-ho reposar un temps i tornar-ho a reprendre recentment. Diuen que un dels secrets del saber escriure bé és justament la paciència, el saber donar-li el seu temps als textos. 

El fragment que ens va llegir podria considerar-se també un petit conte que transcorre entre llibres vells. La protagonista es troba amb el llibre que va regalar i va dedicar a una altra persona. Com va arribar el llibre allà? Per què aquesta persona es va desfer d'un regal tan personal? Caldrà esperar a que José Ignacio finalitzi la novel·la per saber-ho. 

En darrer lloc Maria Escales va llegir un fragment de Abans que el teu record torni cendra. Si la novel·la de José Ignacio té elements de la novel·la negra però no ho és, la història de Maria té el seu epicentre en els temps de la Guerra Civil però no és una novel·la sobre la Guerra Civil. Ja veieu que en les nostres lectures les coses no sempre són com semblen. 

Abans que el teu record torni cendra és una novel·la de tints costumistes que té els seus orígens en llocs i històries reals de Mallorca que l'àvia de Maria li explicava. De fet Maria es va resistir a ser explícita amb les localitzacions per evitar que algú pogués donar-se per al·ludit. Fets no gaire llunyans en el temps però que ara ens semblen estranys a la nostra realitat: una illa que en part vivia d'esquena al mar, una societat rural i endogàmica aïllada encara més per estàr assentada a una illa. 

María va fer una lectura teatralitzada del seu fragment que va atrapar al públic i el va deixar totalment embadalit amb el seu relat. També en aquest cas la música juga un paper distintiu, ja que Maria és músic de professió, i aquest vessant artístic no pot desvincular-se ni de la seva creació literària ni de la manera com l'exposa. 

Maria Escalas

Però sens dubte una de les coses que més va atreure de Maria va ser la vehemència i passió amb la qual parlava del fet d'escriure: "Escriure una novel·la és una història d'amor brutal. Una passió que només poden entendre aquells que també l'estan passant". L'endemà, i ja en el seu blog, Maria va descriure el que va sentir exposant per primera vegada a Lectures al Jardí la seva novel·la als ulls dels altres. Podeu llegir aquí les seves paraules. 

Després del debat vam tenir l'oportunitat de brindar els autors i desitjar-los bon viatge en aquest camí que és l'escriptura d'una novel·la, i en el qual esperem haver-los acompanyat un tros. Ens agradaria poder seguir fent-ho, encara que sigui en la distància. 

l'hora del brindis

Una tarda d'excel·lent literatura, ambient càlid, escriptors novells amb d'altres més experimentats, música, passió per l'escriptura. Es pot demanar més? 

Elisenda Solsona

La tercera autora que ens acompanyarà el 30 d'octubre a les 19h a la Biblioteca Francesca Bonnemaison és l 'Elisenda Solsona Margarit. 

Elisenda Solsona és  llicenciada en Humanitats i en Comunicació Audiovisual i ha realitzat un Màster de Guió a la Universitat Autònoma de Barcelona. Escriptora de relats, ha obtingut diverses mencions i fa poc mesos va guanyar el 1er concurs de relats Joan Blanques. Actualment, compagina la docència amb l’assistència als cursos de l’Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Barcelona i l'escriptura de la seva primera novel·la, El plor de les girafes, de la qual ens llegirà un fragment dimecres. Podeu seguir-la a través del seu compte de twitter o el seu blog de relats. 

Elisenda Solsona

Un divendres de febrer. Les dotze de la nit. Una pluja fina i constant mulla els carrers de la ciutat. La Cèlia està corrent nerviosa i feliç perquè la Júlia, quatre carrers per sobre, l’està esperant. Per fi han decidit que volen començar una nova vida una a costat de l'altra. Segons abans de fondre’s en una abraçada, la Cèlia creua el carrer i un cotxe que va massa de pressa l’atropella.

El Plor de les girafes, a través de diferents narradors, ens explica una història d’amor entre dues dones que es coneixen durant la infància i que un seguit de casualitats les va unint i separant al llarg de la vida. Quan es coneixen, la Júlia és una nena introvertida, fràgil i malaltissa, la Cèlia és oberta, forta i espontània. 

Tot i tenir caràcters oposats es va forjant entre elles un lligam molt fort. Durant l’adolescència, just quan la Júlia comença a assumir que està enamorada de la Cèlia i decideix tirar endavant la seva relació, un seguit d’esdeveniments connectats entre ells les separa. La Júlia recau en una malaltia i la Cèlia, juntament amb la seva mare, ha de marxar a viure lluny. 

Vint anys després i havent viatjat molt, la Cèlia, gràcies a una oferta d’una persona molt especial, retorna a Barcelona i el destí col·loca a les protagonistes molt més a prop del que mai es podrien haver imaginat i, sense elles ser-ne conscients, durant uns mesos, el lligam que les unia es va potenciant.

Unirà el destí finalment a aquestes dues dones o les separarà per sempre? Potser dimecres ho sabrem de mà de l'Elisenda Solsona. Us hi esperem!